JORDI SURINYACH

Els mateixos que intentaven fa tres anys  fer-se la foto amb en Jan Laporta ara l’acusen de populisme, per haver manifestat en una entrevista que està estudiant presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya com a candidat  a la Presidència de la Generalitat. La decisió del President del Barça, si bé no ha sorprès a ningú, es la confirmació que el mapa polític s’està movent i que es donen les condicions per a la creació d’un tercer espai clarament independentista, amb voluntat de centralitat política, que proposi un nou model que trenqui les regles del joc  entre Catalunya i l’ Estat Espanyol, nascudes a la transició i que  tingui com a punts principals del seu  programa la independència i la regeneració democràtica. Més enllà del que cadascú pensi sobre el tarannà i personalitat de  Jan Laporta, dels seus encerts i errades com a dirigent esportiu, tot plegat confirma que  l’independentisme està fent forat dins la societat catalana, quan tot un President del Barça – agradi o no l’ entitat esportiva més important del país-, es proposa encapçalar aquest espai. Encara que el personatge sigui polèmic i polièdric,  seria un estúpides que l’independentisme, fins avui més un estat d’ ànim que una organització política forta i disciplinada, no hi veiés una oportunitat d’or  per a  reforçar-se com a projecte creïble, seriós i alternatiu amb  una ferma voluntat d’ esdevenir majoritari. Laporta al front d’aquesta candidatura, de ben segur tindria molts detractors, però permetria incorporar molts votants sobiranistes que practiquen l’ abstenció, potenciar la participació dels electors més joves, reforçar i donar a conèixer una nova marca electoral clarament independentista, atraure electors descontents amb CIU i ERC, forçar el vot útil de bona part del radicalisme independentista  i fins  i tot decidir al seu favor a  votants d’altres partits no sobiranistes. Estic segur que l’ adició donaria millor resultat que la pèrdua  de  vots dels qui no agrada el personatge. La presència de Jan Laporta pot dinanitzar el mapa polític català fins alterar-lo  i això és  el que més preocupa als partits del sistema. Per tant, si finalment es posar al davant del  tercer espai – avui encara  un magma divers, poc organitzat, recelós, plural, amb més cap que barrets -, és una molt bona notícia pel país.  En aquest magma inestable hi ha  qui des de fa  temps ha anat organitzant-se amb una proposta clara i creïble: Configurar una candidatura àmplia i plural amb voluntat de proclamar la Declaració unilateral d’independència. Es tracta de  Reagrupament , que té amb Joan Carretero un  lideratge fort. Els que recelaven del metge de Puigcerdà, han intentat darrerament “negociar” les condicions de la futura candidatura, amb un manifest anomenat “Suma Independència”, aconseguint obtenir un  miler d’ adhesions, que no és que siguin molts, però que ja sumen més que els  promotors del manifest. Tant Reagrupament com Suma independència, han  manifestat la seva voluntat de  acollir a Jan Laporta, com a  candidat a la Presidència de la Generalitat d’ una nova força o coalició independentista. La resposta  donada d’estar disposat a jugar amb amb unes sigles noves, suposa l’acceptació del repte. Es  del tot lògic que Jan Laporta , que és qui més s’ hi pot acaba  jugant, es vulgui protegir  constituint una nova força política amb els seus seguidors, per després  intentar la formació d’ una gran coalició independentista, en la que hi participi tothom. Que hagi consultat a professionals d’estratègia política per veure si és possible fer “a Catalunya una revolució pacífica, democràtica i responsable que ens porti a tenir un estat propi”, ho confirma.  Tot i que no soc partidari de la ciència ficció, crec que Laporta ha fet el primer acte de candidat del nou pol sobiranista. Els seus assesors  són els mateixos que els de Reagrupament, pel que no veig possible que aconsellin a cadascú coses diferents. Per organitzar aquest nou Pol, caldrà que Reagrupament  s’acabi per organitzar territorialment a tots els municipis de més de dos mil habitants del país, esdevenint així la columna vertebral, al confirmar-se com el grup  més fort en afiliats, més ben  estructurat i desplegat  en el conjunt del territori. La gent del manifest, té molta tasca a fer, continuant sumant gent diversa i  dispersa, estenent arreu  la voluntat de configurar aquesta gran coalició. I finalment Jan Laporta , haurà d’agrupar a la gent que  fins ara li ha donat suport en l’ àmbit que més reconeixement social li ha donat, treballant  sobre un programa alternatiu i creïble, que contempli tant  reformes socials com les de regeneració democràtica. Si tot plegat sabem orientar-ho pel bon camí, els resultats de ben segur no es faran esperar.