Cada vegada es més habitual trobar-nos a les estacions d´esquí persones discapacitades o amb algún tipus de minusvalía practicant aquest esport. Aquest cap de setmana ho he tornat a comprovar. Un noi amb una minusvalía greu, gaudia – literalment amb crits emocionats -, lliscant per la pendent acompanyat d´un monitor , que manejava un enginy muntat sobre dos parells de fustes. Durant una bona estona, vaig seguir-los atret i encurosit per les rialles i expressions d’ alegria del jove i commogut per la feina del seu acompanyant. Diuen els entesos que les persones afectades per alguna discapacitat, amb la pràctica esportiva milloren notablement la qualitat de vida i el benestar físic i mental. El paper de l’entrenador-educador, assoleix en tots els casos un paper fonamental, doncs assegura que el practicant , sense cap risc, augmenti les pròpies habilitats físiques , el grau d´autonomia personal i d’ integració social.