JORDI SURINYACH

La travessa d’ Ull de Ter a Eina que espero fer dissabte amb la “colla quin país!”, acaba a la vall d’ Eina, declarada Reserva Natural  per l’ estat francès l’any 1993 amb l’objectiu de protegir la fauna, flora, sòl, aigües i  minerals. La seva extensió és d’aproximadament el cinquanta vuit per cent del municipi nord català  d’Eina. És coneguda com «La Vall de les Flors» per la seva diversitat ecològica, molt particularment en flora. Un paratge Natural que estat objecte d’estudi des del segle divuitè. Els noms de la botànica d’aquest segle com Gouan, Bourgat, Razoul, Adanson o De Candolle  hi realitzen treballs d’investigació. Fins avui, cinc-centes plantes s’han inventariat i entre aquestes, nombroses espècies endèmiques. Augustus Pyramus De Candolle, nascut a Ginebra i exiliat a la França post revolucionària, rep l’ encàrrec d’ estudiar-ne la flora. A l’ any 1807 farà la primera gran travessa del Pirineu en un periple de gairebé setanta dies. De Candolle, autèntic boig de la botànica,  fa un treball ingent al descriure les plantes de la serralada pirinenca, essent objecte dels seus estudis, el seu pas per la Vall d’ eina.