LA SETMANA BLANCA EN BLANC.
Aquests dies de noves vacances escolars, per la disbauxa i el desgavell que ha generat a la majoria de families amb fills en edat escolar, seria bo anomenar-la “Setmana del Carnestoltes a l’Ensenyament”. La proposta que es va treure del barret de conseller Ernest Maragall, ha estat una mala còpia del calendari acadèmic francès, que aquell sí fou relacionat amb un calendari laboral negociat fa anys pels sindicats francesos i amb la promoció i popularització dels esports de neu a la República Francesa feta durant la mateixa època. Aquí, que no tenim res de tot això ni ganes de fer-ho, només una minoria d’escolars faran la setmana “blanca” a la neu, cosa que d’altre banda ja feien. Els altres, es a dir la majoria, ni neu, ni sortides, ni lleure, ni colònies. Amb tot aquest rebombori, s’entén que el prestigi del govern tripartit hagi quedat malmès per molts anys. Amb decisions tant incomprensibles com les que ens han portat als cinc dies de festa escolar, és el mínim que els podia passar. Naturalment que la crisi econòmica no ajuda a l’èxit de la proposta però, la deficient organització del calendari dels centres, aïllat de les vacances laborals de pares i mestres. La manca d’ajudes a les empreses de promoció del lleure que li podien donar impuls des de les comarques de muntanya, intentant promocionar més els esports de neu entre els nens i nenes, ara qui hi ha qui pretén organitzar en el país olimpíades blanques, són la confirmació del seu fracàs. No he vist cap lògica pedagògica, laboral, econòmica o esportiva, en l’organització d’una setmana que més que blanca es quedarà en blanc.