LA LLEI DE MURPHY
Després dels dolents resultats electorals, no sembla que la direcció d’ ERC aixequi el cap. Les coses li han anat de mal en pitjor, però es poden agreujar si acaben afectant al govern. Si no hi havia prou, la no explicada renuncia de Carod a presentar-se a la presidència del partit, la dimissió de Puigcercós de conseller de Governació i la permanència de les males pràctiques internes, poden agreujar el desconcert a les files republicanes. La crisis de la sequera i la polèmica sobre el transvasament ha fet que la situació del govern d’entesa i el paper d’ ERC hagi tornat a quedar en entredit. Només que els sectors crítics van anunciar que ells anirien a la manifestació contra el transvasament, la direcció sense pensar-s’hi massa, va donar suport a la mobilització, perdent així la poca credibilitat que li quedava. En política s’ha de triar i no es pot repicar i anar a la processó si es vol evitar la Llei de Murphy. No es pot sortir al carrer a manifestar-se contra una decisió del govern que dones suport. Si es considera que aquesta ha estat una decisió contraria als compromisos contrets i al programa que defenses , cal explicar-se i anunciar que vas a l’ oposició. IC hauria de fer el mateix. L’ opinió pública té la sensació que no hi ha govern i molt menys entesa. El President Montilla ha perdut els papers, amb un Govern dividit i sense autoritat. L’únic dubte que a hores d’ara deu tenir és quant de temps tardarà a dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. A dins d’ ERC, només Carretero ha parlat clar. Sembla que la resta fent mutis, hagin decidit fer campanya fins el set de juny parlant dels sexes dels àngels .