JORDI SURINYACH

S’ha dit i repetit que les enquestes electorals, si estan ben fetes , assenyalant tendències i òbviament no son  l’ escrutini. Però quan d’ una forma continuada es confirma  la previsibilitat d’ un determinat resultat, la reflexió dels estats majors de cadascuna de les possibles candidatures s’ imposa, molt especialment en aquelles que veuen confirmar-se  que les seves perspectives son dolentes o molt dolentes. Segons publica avui dissabte el Periòdic, CIU serà clarament la guanyadora de les eleccions de la tardor, incrementant el seu percentatge de manera molt significativa i  diferenciada del PSC, que continua perdent vots. El tripartit en general es trobà en clar retrocés, però es sobre tot ERC qui perd més escons, l’ enquesta pronostica la meitat dels actuals. Curiosament ICV-EUA manté una certa estabilitat a l´igual que ho fa el PP. Es confirma la desparació de Ciutadans i que cap nova proposta té possibilitats d´entrar al Parlament, així Reagrupament, apareix a l’ enquesta amb només un ú per cent  del vot. Aquest seria, segons el Periòdic, els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya que es faran a la tardor. Res de nou doncs més o menys, es confirmen el que deien les altres enquestes que des d’abril, diferents mitjans i Instituts demoscòpics, han anat publicant. Que avui es publiqui, un dia abans  en que moltes poblacions de la corona metropolitana té convocada la consulta per la independència no sembla causalitat. No m’estranyeria que es volgués donar un missatge “anti-convergent” als seus organitzadors. L’ estupideç del govern Zapatero, els seus enganys  sobre tot amb la crisi i l’ estatut, la manca de projecte que evidencia, afegit a les errades de l’ estratègia del PSC, expliquen la paradoxa  que puguin ser els capitans els que recullin els pitjors resultats electorals del socialisme català. Que tot aquest descontent afavoreixi principalment a CIU es també d’ allò més comprensible. El el que sembla més complicat d’entendre és que amb tot aquest embolic en que s’ ha transformat la política tant d’ aquí com d’ allà (amb els epidodis de corrupció, el”drama” de l’ estatut,  l’engany com a mètode,  la desorientació, la desafecció i la crisi de les institucions)  no es produeixi el col·lapse del actual sistema del partits polítics que molts (jo mateix) preconitzàvem. Tot i que encara hi ha molt per dir i fer abans, al menys en allò que es refereix a l’ aparició de un nou espai independentista potent, ara que encara podem ha de ser motiu d’ anàlisi i relexió. Hi ha algunes incògnites que encara no estan aclarides: Hi haurà candidatura independentista plural amb ganes de sumar?. Sembla que només el manteniment de certs errors dins d´aquest espai  i l’enrocament de certes posiciones explicarien la magnitud de la tragèdia que suposaria que quan la societat catalana més parla d’independència menys escons independentistes poden asseure’s en el Parlament. Hi ha en l´enquesta algunes notes positives: A) L’ importància del vot en blanc (11%) en que previsiblement hi hauria molts dels que donarien suport a la candidatura transversal. B) El grau de coneixement de Laporta, com sempre molt elevat. C) La valoració de Carretero amb una nota més positiva que alguns líders parlamentaris. D) I la més important: La meitat dels catalans  volen la independència i votarien si en un referèndum, si bé dos de cada tres consideren que encara no és el moment de convocar-lo, cosa que explicaria el comportament dels dirigents de CIU sobre aquesta qüestió.