La Carla, cinc anys apunt de fer-ne sis just d´aquí una setmana, va arribar a casa tota preocupada pels deures de l’ Escola, demanant ajuda. Amb un ampli somriure d’ orella orella, preguntà perquè decidirem posar-li el seu nom. Li explicarem que no hi havia manera de posar-nos d’acord. Hi havia un seguit de noms estil “Sarrià – Baqueira” a proposta d’ un i tot un altre llista barreja de “grup de folk” i “triangle lliurepensador” de l’ altre. L’ enfrontament ideològic entre progenitors, fou tant radical i confrontat, que al final s’ optà per la solució de consens. El nom de Carla, ens deixava a tots, pares, avis i germans, satisfets. Nascuda un quatre de Novembre, Sant Carles, el mateix dia que el seu pare , l’ avi Jaume i la tieta. La solució fou doncs un nom d’ origen germànic, que originàriament significava “persona lliure”, del tot escaient per a la més petita de cinc. Aquí la teniu, fent la primera sortida al “pas” muntant el “Llest”, pels voltants de Prats. Ella , deixeu-m’ho dir, demanava anar al trot i al galop.