LA BALADA D’EN LUCAS ( SEMPRE EN JAN)
La Balada d’en Lucas és una havanera molt popular a Menorca. Amb lletra i musica d’ Ortega Monasterio, provoca tendresa, melangia i una certa tristor. Els primers dies d’ Agost de 1994, acompanyats de guitarra, la vàrem cantar cada vespre a la terrassa de la “caseta vora el mar” de Biniancolla. Quan l’ escolto en Jan es fa més present.
“Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardí florit i un cel de pau
jo tenia una barca
i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora, gent del nord
gent estranya que jugaven amb l’ amor
jo vaig perdre l’ alegria
i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit
en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn
i en la cala solitària
quan el so de la guitarra
li portava una cançó.
Quan vingueren gent de fora, gent del nord
gent estranya que jugaven amb l’ amor
jo vaig perdre l’ alegria
i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit
en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn
i en la cala solitària
quan el so de la guitarra
li portava una cançó.
Fins l’ aroma dels meus pins
i les flors del meu jardí
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut
ja no em queda ni la vela
de la barca marinera
ni la cala que era el meu món…”
La balada d’en Lucas, és la balada de la meva vida. Només llegint el títol de l’havanera, se’m humitegen els ulls i començo a viatjar pels nostres records, inoblidables, tant presents, que em fa sentir feliç.
Sé, que Menorca és la nostre illa, sé que “S’aire de la mar, sempre em farà somiar”. A l’illa hi respiro pau i tranquilitat i tu sempre estàs amb mi.
Sempre amb nosaltres,
Aina
som un enamorat d’aquesta havanera i m’agradaria tocar-la amb la guitarra. Me’n podríeu passar els acords, per favor? Us estaré molt agraït. -a mi també em fa plorar-
milions de gràcies
xavier