L’ INDEPENDENTISME I LA INVESTIDURA ( i II).
Artur Mas serà el nou President de la Generalitat. En segona volta ha obtingut el suport del CIU, l’abstenció del PSC i el vot en contra del magma parlamentari que formen PP,C’S, ERC i SI. El PSC, ha entès que per sobreviure calia mantenir-se en la centralitat política, aconseguint centrifugar cap els marges a la resta de grups, escenificant-ho amb un gest de responsabilitat. L’independentisme parlamentari, tot i els matisos i dubtes expressats pel diputat Puigcercós, no ha entès el context i ha preferit continuar capficat en la puresa dels ideals, mostrant poca ductilitat parlamentària. Algú haurà de dir que si encara no són possibles els referèndums i les declaracions unilaterals, això no impedeix sumar per arrossegar a tot el catalanisme cap a posicions més sobiranistes. Han preferit no fer-ho, per tenir cura de la minsa cleda electoral, persistint en l’ errada de la primera votació. La ciutadania vol un govern amb un lideratge sòlid, pel que votant a favor, en primera o en segona votació, haguessin reforçat el primer candidat a presidir la Generalitat que s’ha presentat com la millor garantia del dret a decidir, deixant sense possibilitat de maniobra al PP i al PSOE, autèntics adversaris de l’independentisme, obligant-lo a moure’s en un marc polític diferent. Avui no ha estat possible, l’independentisme té quatre anys per esmenar-ho.