JORDI SURINYACH

El que passi el proper diumenge pot ser decisiu per l’ immediat futur electoral de l’ independentisme. Es una paradoxa que una qüestió  tant important s’ hagi fet i organitzat amb molt d’il·lusió i sentiment, però sense   pensar massa l’ estratègia de l’ endemà. Deixant de banda, l’ esforç  dels voluntaris i el treball efectuat,  la dada rellevant seran les conseqüències polítiques de participació, tan si son bons, com migrats. El problema  polític que abans del tretze tenim sobre la taula és que les  consultes no són fruïts de la  casualitat. Són la reacció a un estat d’opinió que es va començar a estendre pel país en el llarg procés d’ elaboració del  vigent estatut, que ha generat un nivell altíssim de frustració nacional,  al que s’  ha de sumar l’espera a una sentència del Tribunal Constitucional que no s’ ha dictat i el  cansament  provocat per la reacció histèrica d’ una opinió pública espanyola manipulada pels mitjans i les institucions de l’ estat. Em sembla bé,  que de tant en tant el país tregui pit i afirmi que s’ ha acabat el bròquil, però  si volem la independència, ens calen moltes més coses que  reaccions emocionals, per molt dignes que siguin. Necessitem victòries – bons resultats a les consultes -,  i sobre tot  una estratègia clara. Això és el que  trobaré a faltar el vespre del proper diumenge  tant si obtenim uns resultats brillants, similars als d’ Arenys de Munt -,  o escadussers, que provocarien el lògic desànim i  un  reforç de l’ espanyolisme, a qui hauríem ensenyat massa ingènuament quines són les nostres debilitats. Esperem que tot vagi raonablement bé i que les consultes ajudin  a que la política  – sobre tot l’ independentista -, es faci d’una manera diferent, condició necessària però no suficient, per avançar nacionalment,  ja que encara ens cal bastir una  estratègia intel·ligent que ens asseguri que no donarem passos enrera.