Ha estat un cap de setmana d’ allò més estrany. A les 9 del matí voto a la seu de Mataró. M’ he aixecat d´hora i soc el primer del Maresme a exercir el meu dret. M’en vaig corre cuita cap a Llívia on des d’ ahir m’ espera la família. Després de fer un vol per Puigcerdà amb la Mar, que dilluns se’n va de colònies a Alcoi i volia comprar-se unes malles que no trobem, ens arribem a la “Llesca” on hi ha en Joan, envoltat d´amics i reagrupats. Estan animats i esperançats:Fem petar la xerrada i m’ acomiado fins el vespre. Dinem a casa i a primera hora de la tarda, tots a buscar carmanyoles ( corrioles, carrareta, correjoles, cama secs….. el nom depén de la comarca). Omplim una bossa que després repartirem. Al vespre, visc l’ escrutini en directe a Puigcerdà. Aquí els reagrupats, guanyem per àmplia majoria. Ben aviat ens adonem que l’ altre Joan va per endavant tot i que fem bons resultats a moltes comarques. Cent vots al Maresme , quedant segons, no està gens malament. Els reagrupats volíem guanyar, però a tots sense excepció, el nombre de vots semblen els previstos. Quedar darrera del guanyador, que ha estat Secretari General i una de les dues imatges públiques d’ ERC, es un molt bon resultat, a més d’un punt de partida d’ allò que ara caldrà fer, no abandonar ni malmetre la feina feta. Humilitat i dignitat nacional, dues coses que hauran de tenir present els guanyadors – que cal felicitar públicament -, però també les candidatures perdedores. A la Cerdanya comprobo que aquestes virtuts hi són presents, el que em deixa tranquil i esperançat. Caldrà analitzar els errors comesos per no tornar-hi a caure, sobre tot durant la setmana que entrem – la del Congrés -, que serà decisiva pel futur. Em permeto avançar unes breus reflexions: a) Cal sumar a tota la gent que està pel canvi i revisar algunes coses que s’ han dit de l’ altre candidatura renovadora que no s’ ajusten a la realitat. b) No ens hem de mantenir al marge de l’ estructura partidària, a la que ens cal ser-hi més presents. c) Els guanyadors hauran de solventar bona part del malestar intern que els reagrupats recollim, pel que es veuran obligats a deixar anar llast. d) No hem de donar per fet l´acord entre els primers i els tercers. e) Ens cal ser presents a la Direcció, sempre que aixó no suposi renunciar als nostres plantejaments. f) Els Reagrupats haurem de prendre decisions pensant en el futur del país. M’ aixeco diumenge al matí, amb un cert regust agredolç pel que no ha pogut ser. Amb el Quico i en Marcel·lí farem una petita volta pel camí d´Urús a Coma Oriola. En Carlit cada día està millor. Al migdia dinar a Gréixer i retorn cap a casa. Demà sant tornem-hi.
Acabo de descobrir el teu blog! Com comprendras, més que el tema del reagrupament, m’ha encantat el de les tres maries!!! Ja et seguiré