JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Publicat el 9 de juny de 2008

L´ ESCRUTINI A LA CERDANYA: HUMILITAT I DIGNITAT.

Ha estat un cap de setmana d’ allò més estrany. A les 9 del matí voto a la seu de Mataró. M’ he aixecat d´hora i soc el primer  del Maresme a exercir el meu dret. M’en vaig corre cuita cap a Llívia on  des d’ ahir m’ espera  la família.  Després de fer un vol per Puigcerdà amb la Mar, que dilluns se’n va de colònies a Alcoi i  volia comprar-se  unes malles que no trobem,  ens arribem  a la “Llesca” on  hi ha en Joan, envoltat d´amics i  reagrupats. Estan animats i esperançats:Fem petar la xerrada i m’ acomiado fins el vespre. Dinem a casa  i a  primera hora de la tarda, tots a buscar carmanyoles ( corrioles, carrareta, correjoles, cama secs….. el nom depén de la comarca). Omplim una bossa que després repartirem. Al vespre, visc l’ escrutini en directe a Puigcerdà. Aquí  els reagrupats, guanyem per àmplia majoria. Ben aviat ens adonem que l’ altre Joan va per endavant tot i que fem bons resultats a moltes comarques. Cent vots al Maresme , quedant segons, no està gens malament. Els reagrupats volíem guanyar, però a tots sense excepció,  el nombre de vots  semblen  els previstos. Quedar   darrera  del guanyador, que ha estat Secretari General i una de les dues  imatges públiques d’ ERC,    es un molt  bon resultat, a més d’un punt de partida d’ allò  que  ara  caldrà fer,  no abandonar  ni malmetre la feina feta. Humilitat i dignitat nacional, dues coses que hauran  de tenir present els guanyadors – que cal felicitar públicament -,  però també  les  candidatures perdedores. A la Cerdanya comprobo  que aquestes virtuts hi  són presents, el que em deixa tranquil i esperançat. Caldrà analitzar els errors comesos per no tornar-hi a caure, sobre tot durant la  setmana que entrem  – la del Congrés -, que  serà  decisiva pel futur.  Em permeto avançar unes breus reflexions: a)  Cal sumar a tota la gent que està pel canvi i revisar algunes coses que s’ han dit de l’ altre candidatura renovadora que no s’ ajusten a la realitat. b) No ens hem de mantenir al marge de l’ estructura partidària, a la que ens cal ser-hi més presents. c) Els guanyadors hauran de solventar  bona part del malestar intern  que els reagrupats recollim, pel que es veuran  obligats a  deixar anar llast. d) No hem de donar per fet l´acord entre els  primers i els  tercers. e) Ens  cal ser presents a la Direcció, sempre que aixó no suposi renunciar als nostres plantejaments. f) Els Reagrupats haurem de  prendre decisions pensant en  el futur del país.  M’ aixeco diumenge al matí, amb un cert  regust agredolç pel que no ha pogut ser. Amb el Quico i en Marcel·lí farem una petita volta pel camí d´Urús a Coma Oriola. En Carlit cada día està millor.    Al migdia dinar a Gréixer i retorn  cap a  casa. Demà sant tornem-hi.  



  1. Acabo de descobrir el teu blog! Com comprendras, més que el tema del reagrupament, m’ha encantat el de les tres maries!!!  Ja et seguiré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent