JORDI SURINYACH

Aquest matí RAC1 ha fet publica la seva enquesta, que és gairebé coincident, si bé amb matisos amb la publicada diumenge pel diari El País. Victòria important de CiU, enfonsament dels socis del tripartit,  manteniment del PP i  Ciutadans  i  possible entrada de Solidaritat Catalana, quedant-se fora Reagrupament. Amb el pronostic d’una participació del cinquanta-cinc per cent, superior en cinc punts al que preveu l’estudi de Mestroscopia, el treball de camp efectuat  entre el 20 i el 24 d’aquest mes amb una mostra de mil persones, assenyala que la  federació nacionalista aconseguirà entre 63 i 65 diputats i els grups del tripartit perden una quarta part dels seus actuals escons. Un bon motiu de reflexió  per a José Montilla, que faria el pitjor resultat dels socialistes amb només 30 o 31 diputats. També s’ho hauria de fer mirar i molt Joan Puigcercós, doncs ERC se li preveu una pèrdua entre 10 i 11 diputats i només mantindria la  meitat del vot que va obtenir l’ any 2.006. De  novetats més aviat poquetes. La possible entrada al parlament de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Beltran. L’enquesta dóna entre 0 i 3 diputats a Solidaritat, sense  que Reagrupament obtingui cap escó. L’altre, l’augment del vot en blanc que es doblaria, passant al 4,78 %,superant els vots de Ciutadans, Solidaritat i Reagrupament. Naturalment l’ enquesta no pot assegurar que entre aquests vots s’hi amagi part del vot independentista emprenyat per la manca d’ acord electoral, però naturalment es una hipòtesis molt plausible. La divisió de l’independentisme és, a més d’ irracional i estrambòtica, uns  dels elements a considerar per explicar una previsió de resultats tant poc satisfactoris, quan semblava el projecte més novedós,  rebut amb esperança pels possibles electors d’un catalanisme sobiranista que començava a mostrar múscul. No s’entén, com en pocs mesos els dirigents del nou independentisme hagin desconnectat de la realitat, confonent desig amb realitat, quan ho tenien tot a favor per acumular forces i organitzar  una candidatura potent. Es la paradoxa de l’ ase de Buridà que tant bé explica avui a  “Nació Digital”,  Francesc Puigpelat. Veure’m d’aquí  a dos mesos, si el que gairebé totes les enquestes pronostiquen es confirma.

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/975/ase/burida/independencia