L’ EFECTE OBAMA.
En Salvador Cardús, en el seu article de divendres passat a l’ Avui, feia referència a un posavasos (merchandising) que li havien regalat uns amics seus nordamericans que deia així: “Rosa [Parks] sat, so Martin [Luther King] could walk… Martin walked, so Obama could run… Obama run, so our children can FLY!“. Rosa va seure perquè Martin pogués caminar; Martin va caminar perquè Obama pogués córrer; Obama ha corregut perquè els nostres fills puguin volar. La llicó que n’ extreia de tot plegat era que les nacions no es poden construir des del pessimisme, el desconcert, la desafecció i/ o l’ emprenyament, que sempre són coartades per la inanició i la renuncia. Avui després de veure per televisió i quedar bocabadat davant l´esperança que genera aquest home als Estats Units, convençut que segurament no se’n sortirà del tot, potser ni ell ho vol, i que tampoc mai acabarem de refiar-nos del tot, tinc el convenciment que allò que té de positiu aquest fenòmen social és que ha generat una forta esperança a favor del canvi, fent evident que qualsevol col·lectivitat nacional necessita tenir somnis. Els catalans també tenim aquest dret. Només ens cal – i no es poc- , canviar per fer possible el que encara avui a molts els pot semblar impossible. Doncs… tornem-hi!, que com diria el poeta, tot està per fer i tot és encara possible.