“KLEENEX”.
Mantinc des de fa temps que el sistema de partits polítics català està a punt del col·lapse, encara que no ho aparenti. Hi han símptomes però, que la catarsi pot produir-se a mig termini. Els partits polítics a Catalunya, s’han consolidat com a mers organismes pel repartiment de càrrecs dels seus dirigents i no com els instruments útils que el país necessitava en democràcia, òrgans vius i útils per a la ciutadania per a fer possible la participació. El sistema de partits ha adquirit els mateixos defectes de qualsevol comunitat humana tancada en si mateixa, egoista, opaca i poc preparada per a rebre crítiques. Però el trencament de relacions entre electes i electors comença a fer-se tant abismal , que ja s’ han començat a generar els anticossos. Fallen els mecanismes d’intermediació entre electors i institucions, per raó del procés de deslegitimació dels Partits del sistema (gairebé tots). Són inexistents els òrgans de debat i de participació, el que està afectant la pròpia credibilitat de les administracions nascudes en democràcia, principalment les més properes. Els partits han esdevingut, col·lectius tancats, on internament només és protegeix allò que els dirigents pensen que es correcte dir. No hi ha espai intern pel lliurepensament, la crítica, la participació, la transparència, les corrents i les heterodòxies. El concepte de democràcia interna ha esdevingut un fet formal i no hi ha diferències entre els mètodes de treball dels partits del sistema, sigui quin sigui l’ ideologia o pensament que diuen defensar. Instal·lats en aquest estat de coses, és lògic que predomini la política d’usar i llençar, que a hores d’ ara és clarament hegemònica. Els partits nascuts durant la transició, versió espanyola o catalana, necessita de canvis radicals si es que realment es vol una regeneració democràtica que necessitarà d’ honestedat i transparència per fer tornar la credibilitat. El model de representació que tenim es del tot insostenible, necessitant d’un canvi radical en el comportament dels electes i en la relació entre aquests i els electors. Caldrà per tant noves lleis que regulin la representació de la ciutadania en les institucions i especialment d’una nova llei electoral. Qualsevol proposta de canvi ha de ser “trencadora” en aquest terreny. Els que pretenguin organitzar en una nova força, l’ independentisme democràtic present en la societat catalana, per intentar convertir-la en majoritària, hauran de tenir clar que només renovant el concepte i el model de partit polític i posant en un primer ordre de prioritats, tant la regeneració democràtica com l’ independència nacional, començaran a guanyar la batalla de la credibilitat, amb el ferm compromís d’ abandonar per sempre el concepte “Kleenex” de la política i de la nostre vida quotidiana.