JORDI SURINYACH

Llegeixo a la pàgina web de Juristes per la llengua  el article que a continuació us reprodueixo i quin contingut estic plenament d’ acord:
Amb els vots de tots els grups que donen suport al Govern, el Parlament de Catalunya va rebutjar el passat mes de setembre una proposta de resolució que instava el Govern de la Generalitat a exigir “l’acreditació d’un coneixement adequat i suficient” de la llengua catalana als advocats i procuradors que presten el servei del torn d’ofici, servei que finança la Generalitat de Catalunya mateixa per mitjà del Departament de Justícia.Aquest rebuig per part de tots els grups que donen suport al Govern resulta insòlit, atesa la redacció actual de l’Estatut de Catalunya: “Article 33.3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball” Després d’una llarga tramitació de gairebé un any, la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya va rebutjar el passat 18 de setembre una proposició de resolució presentada pel grup de CiU. Tot i que el redactat inicial de la proposta es referia al nivell C o equivalent, la diputada Núria de Gispert proposava una transacció que emprava els mateixos termes de l’Estatut, d’acord amb el qual tan sols es requeriria acreditar «un coneixement adequat i suficient de la llengua catalana».Lamentablement, no cal una sentència del Tribunal Constitucional per a no aplicar l’Estatut, sinó que això ho fem a Catalunya mateix.Podeu consultar l’expedient núm. 250-00414/08 al web del Parlament de Catalunya. A nosaltres ens han semblat rellevant alguns fragments del Diari de Sessions de 18-09-2008 que recollim a continuació: Per una banda, trobem el Grup Popular que manifesta “que s’ha de fer un esforç, donada la important davallada que hi ha hagut els darrers anys d’utilització del català a l’Administració de justícia (…) per normalitzar l’ús del català” i, d’altra banda, el grup d’ERC i la resta de grups que donen suport al Govern rebutgen la moció per un simple problema nominalístic (“…amb temps puguem triar adequadament cada una de les paraules que hi posem”) i retardant més encara la resolució pel fet que “encara hi ha un petit nombre d’advocats que tenen dificultats per usar-lo en l’exercici de la seua professió”. Aquesta actitud fa expressar a la representant de CiU que “la posició dels tres grups que donen suport al Govern és molt entenedora, i que no estan (…) per la labor de millorar la normalització lingüística en l’àmbit de la justícia” i que “des de fa cinc anys la normalització lingüística va cap avall”. El fet que tot plegat acabés amb esments a una “proposició honesta” i amb “rialles” no ens fa estar gaire satisfets amb la feina dels nostres diputats. Algú s’imagina que a Alemanya no es garantís que un advocat d’ofici pogués atendre una persona en alemany? Com arriba a costar la normalitat en el nostre àmbit professional!