JORDI SURINYACH

No soc soci del Barça i per tant no votaré diumenge  la  moció de censura al seu president i a la junta directiva.  El Barça forma part de les meves vivències personals, emocionals, sentimentals i nacionals. Celebro  les  victòries dels seus equips pel que suposen pel país.  Un  títol del Barça,  ens augmenta l’ auto estima col·lectiva i la reacció que genera explica  arreu que sigui considerat “més que un club”. L’ arribada de Jan Laporta a la presidència, va suposar  l’ entrada d’aire fresc  a la direcció de la principal institució esportiva catalana. Durant aquests darrers anys la connexió del Barça amb el país s’ ha enfortit en tots els camps. Fa  dos anys que  no s’ han aconseguit títols i molts ho hem viscut amb decepció, però el balanç continua essent  positiu. Institucionalment el paper del Barça a la societat catalana s’ ha enfortit. Els enemics d’ aquest procés, que mai  s’ havien manifestat proclius a enfortit la catalanitat del club , són els qui hi han darrera de la moció  censura. Pretenen foragitar  de la Presidència del Barça l’únic  president – si exceptuem a Agustí Montalt –  que en els darrers cinquanta anys  s’ha mostrat com un  catalanista sense complexos. Això molesta i emprenya. Certs mitjans  i  l´espanyolisme  més tronat , han insultat i amenaçat a Laporta. Pretenen  recuperar  un Barça, que havíen  convertit en el seu negoci. Ells, no han volgut  mai  un Barça cívic,  compromès amb el país, defensant  la llengua i  treballant per  la reconstrucció nacional. Aquests compromisos,  més dues lligues i una copa d’ Europa en només cinc anys, són  motius suficients perquè els socis , així ho espero,  no donin  suport a la moció de censura.