INDEPENDÈNCIA I GPS.
Cercles, reagrupaments, clubs d’ opinió, blocs, plataformes, dissidències, corrents, discursos, textos, novel·les, cansanci, desafecció, refundacions i cases grans. Manifestacions a Brusel·les, iniciatives legislatives populars o no, enganys, pocs fets i moltes paraules, pactes nacionals allà, alt nivell de gesticulació i algun “tan se’m en fot”, caracteritzen l’ actual curs polític, centrat en l’ eix nacional, precissament allò que el sector “crosta” del PSC volia fer desaparèixer. Paradoxalment l´independentisme creix, si bé – segons les enquestes publicades-, l’ expressió pròpiament electoral davalla, augmentant la desorientació republicana, insegura de les pròpies possibilitats, només aconseguint teixir polítiques a la defensiva. Molts se’n tornen a casa i cada vegada són menys els que tenen l’ esperança que els renovadors facin el recanvi, exigint allò de caixa o faixa. Tot plegat, que tant desorienta al personal, s’ explica com a resultat d’un conjunt de fets, que mostren les limitacions i debilitats de la nostre comunitat nacional . Citem-los per ordre cronològic: La desaparició del President Pujol de la política activa, produint – agradi o no acceptar-ho -, una situació d’orfenesa en amplis sectors de l’electorat més conseqüenment catalanista,que es veurà agreujat amb la pèrdua del Govern Català per part de Convergència i Unió.El primer govern tripartit. El paper d’ ERC i les relacions amb el “govern amic” de Zapatero. La personalitat del President Maragall. El debat llarg i fatigòs de l’estatut. El blindatge de competències i el nou finançament. L’estatut del Parlament. Les manifestacions al carrer. L’acord Mas Zapatero per anar de rebaixes. El ribot d’en Guerra. El desencís de la societat catalana. L’ expulsió d’ ERC del govern. L’alta abstenció electoral. En Montilla i els seus fets, que no paraules. El segon govern tripartit d’entesa i de gestió. El catalanisme de pluja fina i el patriotisme social. Novament els traspassos incomplerts ( Rodalies, aeroports). La sentència del constitucional que no arriba. L´estatut que no s’ aplica. Els silencis de l’independentisme “tranquil”. La crisis de les infra estructures. El dret a decidir. La realitat d’un territori discriminat per l’estat i la necessitat d’ un “estat propi”. L’agreujament del malestar social i la pèrdua definitiva de la brúixola. Els enganys reiterats i repetits en relació al finançament. El govern d’ aquí que fa figa aquí i allà. Els mossos d’en Saura estomaquen i Sant tornem-hi. El país necessita a crits un GPS.
UN SPONSOR QUE ENS AVALI LA INDEPENDENCIA. UN COP AL TINGUEM NO TINDREM ATURADOR. QUALSEVOL ALTRE CAMÍ, SERÀ PEDRE BOUS I ESQUELLES MIL VEGADES. I NOMÉS ODEM COMPTAR AMB UN. CLAR QUE EN ELS PROGRES ELS HI POT COSTAR SEGLES VEURE EL LLUM.