I LES VEGUERIES ?.
Tinc l’ impressió que el govern català es mou amb una certa provisionalitat a l’ espera del que resolgui el Tribunal Constitucional. Ara, la prioritat és el finançament, per no prendre més mal del que sigui necessari ara que els ingressos “propis” de la Generalitat, van a la baixa per la crisis del “totxo”. En el debat que s’ enceta avui, no hi haurà cap referència de substància a la possible nova ordenació territorial. A hores d’ ara no és una prioritat del govern, malgrat que l’ optimització de recursos d’ una proposta racional, suposaria un estalvi en despesa pública. Els que volen mantenir les diputacions, continuen com sempre tranquils i es limiten a recordar-nos, de pasqües a rams, la seva ferma oposició a les vegueries. No s’ hi esmercen massa, conscients que el desplegament estatutari va per llarg i que no hi ha voluntat política per tirar-ho endavant. Els que ho haurien de defensar-ho dubten , per allò tan català de voler quedar bé en tothom, confirmant la manca d’ un projecte nacional coherent. La manca de “trempera patriòtica” pot portar a nous bunyols legislatius, si deixem la redacció legislativa a mans dels que pensen que millor anar fent la ” viu viu” i els que pretenen encarar-se a la nova regionalització, proposant que cada vegueria, esdevingui una nova província de l´estat. Més enllà de quants municipis, comarques i vegueries ha de tenir el país i quines competències, la desaparició de les províncies, ha d’ esser l’ objectiu del catalanisme polític. Per avançar nacionalment cal fer desaparèixer i/o debilitar la presència de l´estat. Reclamar més provincies es anar en sentit contrari. Renunciar a la província única suposa abandonar un element clau de diferenciació nacional. El País necessita auto organitzar-se amb criteris racionals, les províncies sobren i ens compliquen l´existència.