L´estatègia del nacionalisme espanyol (PP-PSOE) ha acabat per funcionar, donant sentit a la coneguda opinió de Josep Pla, sobre les escasses diferències entre un nacionalista espanyol de dretes i un d’ esquerres, els dos batejats ara amb l´eufemisme de “constitucionalistes”. No fa ni una setmana que els partits grans de la política espanyola, s’ insultaven, s’ amenaçaven i fins i tot es querellaven. Però en un tres i no res, trobant-se a la perifèria del “seu” estat nació i amb l´objectiu comú de fer desaparèixer certes “anomalies” “regionals” per uniformitzar sense entrebancs el “seu” territori nacional, se’n obliden de tot, es reconcilien, per entendre’s i abraçar-se a la vista de tothom. Ells, que havien acusat als altres “nacionalistes”, de dividir i d’ intentar asssolir el conflicte civil quan s’ aliaven , no tardaran ara ni cinc minuts en pactar , amb l´única intenció d’ arraconar i si és possible aniquilar la molesta “diferència”. L’ estructura de l’estat amb tot el poder dels seus aparells, acabarà imposant un pacte nacional, amb l’ absurda col·laboració d’una part de l’ esquerra abertzale, que entossudida en no denunciar una organització violenta que els complica l´existència, han actuant amb absoluta miopia política. Des de Catalunya, el resultats electorals d’ Euskadi però també de Galícia, han de servir per veure amb més claredat que l´eix nacional existeix i la defensa del seu interés també, com fa segles que entenen els nacionalistes espanyols. Fer segons quins pactes, amb forces que representen interessos nacionals diferents i contraposats, acaben per portar al desastre als qui pretenen desconèixer aquesta regla elemental.
A Catalunya encara hi ha una opinió pública i publicada, tronada, absurda, i estúpida que la societat es divideix entre esquerres i dretes, jo que (com tu) milito ERC n’estic fins al capdamunt.
Tota aquesta retòrica esdevé inútil, metre una institució no disposa de competències recaptatòries ni executives, per això ERC i ICV han de fer de trista figura perquè no poden aplicar les polítiques que voldrien al no tenir competències.
López Tena diu que sense competències, i sense poder de decisió no es poden fer ni polítiques socials, ni polítiques antisocials, no es pot fer res, només perdre el temps amb els80 km hora.
El llast de Catalunya esdevé l’esquerranosisme naïf de pa sucat amb oli, i el conservadurisme botifler, poruc i tronat.
En definitiva és la incapacitat i la feblesa mental de no tenir “sentit d’estat”.