GLÒRIA A LES SANTES.
Som 27 de Juliol: Les Santes. Hem estat a la crida, al despertament bellugós, l’ escapada Negra nit, la postal de Gegants, el ball i el sopar amb els companys. Avui l’ ofici. El dinar a casa la Montse i en Josep – com cada any excel·lent de tres estrelles “michelin” -, i després, cercavila, dormida de gegants i els focs amb el tradicional “Glòria a les Santes”. A Mataró, ens quedem cofois al sentir-nos observats per la resta de compatriotes. Alcoi, Ciutadella i Berga, tenen festes que fan vibrar i són l’ enveja de molts. Però, Moros i Cristians per Sant Jordi, la Patum per Corpus i es Jaleo per Sant Joan, compten des de fa anys amb la seriosa competència de Juliana i Semproniana. Torno a manllevar la proclama d’en titot: ” s’ hi ha paradís, és Santes cada dia”. Que lluny estan aquestes Santes, d’ aquelles amb decorat de “mataronisme” ranci, barreja de lectors del “diari de mataró de tota la vida”, franquistes enriquits, alcaldes a dit i capellans preconciliars, que només peretenien mantenir a ralla la presència de ciutadans que volien fer festa amb majúscula. Ara i ja portem trenta anys, les Santes és festa i gresca , però també litúrgia i tradició. La Festa Major de Mataró, és avui – i no n´hi ha prou -, tolerant, laica, lliure i moderna, sense haver perdut ni un gram d’identitat.
http://www.lessantes.net/