Algú ha dit que a ERC sobren ganduls, trepes i “friquis”. Suposo que volia referir-se en el primer cas, als afiliats que es lliuren a la peresa i que no volen de cap manera treballar. Després s’ ha fet esment als qui per tots els mitjans procuren aconseguir amb la rapidesa que fa el cas, allò que és l’ objecte d’ una ambició egoïsta i sense límits. Finalment, per si de cas no n´hi havia prou, ha anomenat als “friquis”, gent de naturalesa extravagant i que per tant estarien fora del sentit comú. Si se’m permet, vull afegir que encara hi ha una altre tipus d’ afiliats: Els estoics, que suportem cada dia amb una irreversible i definitiva indiferència, el disbarat de veure com hi ha qui fa les coses sense ordre ni concert i ens porta al precipici.