JORDI SURINYACH

Dissabte començava un cap de setmana farcit de gesticulacions per part de la direcció republicana, que em va fer témer el pitjor. Finalment  el pronòstic, ahir diumenge, va quedar confirmat. Hi haurà finançament pel 15 de Juliol i ZP s’ haurà sortit amb la seva ( a la cinquena va la vençuda!) . El govern de Catalunya, però especialment ERC,  ha acceptat una proposta de finançament fent uns càlculs aproximatoris del model proposat que no han estat  confirmats per la titular del Ministeri. Tot plegat  tan  sospitós, com que tot això succeeixi durant el cap de setmana i que es tingui el rètol preparat a Calàbria. Amb tot , cal reconèixer que  si l’ objectiu  del tripartit, era vendre una determinada imatge de coherència interna i centralitat, inicialment ho han aconseguit. La posició en que ha quedat CIU no serà en les properes setmanes còmoda. Durant un temps, es podrà dir  que el missatge  convergent s’ ha radicalitzat i que  ha actuat per  càlculs electorals, el que no sembla   de cap manera suficient per a tornar al govern. Just el problema  contrari que ara té ERC.  Escollir la centralitat, amb un intent per donar més credibilitat al seu nou cartell electoral, pot fer pagar la factura de perdre   bona part del seu electorat tradicional i a sobre no guanyar-hi res. És aquest, el resultat de cinc anys de lluites fratricides entre els dos partits   parlamentaris del catalanisme polític. Si no es van posar d’acord amb dissenyar una estratègia  conjunta de país en el procés d’ aprovació de l’estatut i així ens va anar, ara repeteixen la jugada amb un resultat que a mig termini serà escàs per a  les dues forces polítiques, oblidant la lliçó  que quan la història es repeteix és converteix en tragicomèdia. En els propers dies ens caurà a sobre  una important  operació publicitària, amb l’ argument que estem davant el millor finançament per a  Catalunya. El temps ens ho dirà. De moment no coneixem, ni l’ exactitud de les dades ni el contingut real de l’acord, ni com s’ han fet les simulacions per  a fixar l’ import de 3.855 milions en el quart any ( us adjunto sota d’ aquest apunt com ho veu la gent d’ Esquerra Independentista a qui no els hi surten els números). Em temo que si al final es confirma que el nou pacte es un miratge,  hi haurà més  descrèdit cap a l’ actual classe política catalana, que pot haver jugat  amb  el país. En un bloc he llegit  que equivocar-se és de savis, però que repetir l’ errada és d’estúpids. Ens cal, com més aviat millor construir un projecte nou si realment volem sortir del cercle viciós i esvair el fum que tenim al davant. 

Des d’Esquerra Independentista constatem que fins a un 35% de l’Executiva Nacional d’ERC (14 dels seus membres) no han donat suport al model de finançament proposat pel PSOE . Volem felicitar la valentia i la coherència mostrada pels companys i les companyes que s’hi han oposat i no han volgut participar d’una escenificació preparada a consciència des de feia dies.

En la mesura que més d’un terç de la militància d’ERC no està representada a l’Executiva Nacional, és clar que el rebuig al model de finançament pot ser majoritari entre la militància. Així, i per tal de donar compliment als Estatuts del partit, és obligatori que es convoqui el referèndum que 1114 militants van demanar perquè es pugui rebutjar un model de finançament pèssim per al nostre país.

Les raons, tal i com economistes de són nombroses:

ÉS TOTALMENT INSUFICIENT

1) Els 2000-2500 milions d’euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d’aplicació del model només representen una reducció del 10% de l’espoli fiscal de 21.000 milions d’euros previst per a l’any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L’any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.

2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l’any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l’espoli fiscal que sofreix Catalunya.

ÉS UN ENGANY

3) Catalunya passarà l’any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102% o al 105% com s’està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s’estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.

4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l’any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.

5) La xifra anunciada de 3855 milions d’euros per al quart any d’aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d’ingressos per impostos i l’Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.

6) Els 3855 milions d’euros en cap cas representen una reducció d’un terç del dèficit fiscal com s’ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s’assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l’any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d’aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d’Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l’Estat sempre executa un nivell d’inversions molt inferior al pressupostat.

7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.

INCOMPLEIX L’ESTATUT DE FORMA FLAGRANT

8) No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que havien de corregir a l’alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d’exclusió.

9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d’allò que els Pressupostos Generals de l’Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.

10) L’Estatut preveu tres anys perquè el model s’apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.

11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.

Països Catalans, dotze de juliol de dos mil nou.