Publicat el 15 de març de 2012
FINALMENT SEMBLA QUE TENEN UN PROBLEMA.
Finalment “ABC”, el diari conservador i monàrquic de l’ Espanya més carca i tradicional, reconeix en veu alta i sense embuts que la seva nació té un problema que identifica amb el nom d’ una altre nació, Catalunya. Més enllà de la demagògia imperial de presentar-se com a víctimes, tot plegat m’ ha fet pensar amb la pel·lícula de Gillo Pontecorvo “La batalla d’ Argel” , en que el director de forma directa introdueix una reflexió sobre com qualsevol observador neutral pot valorar els avanços dels processos d’alliberament nacional d’explicació ben senzilla. Tot i que la diferència entres els processos de descolonització del tercer món i els de recuperació de la sobirania nacional dins els estats de l’ Europa unida, són singularment ben diferents, hi ha un principi que pot ser d’aplicació generalitzada. Per reconèixer quan de prop s’està de l’assoliment de la plena sobirania nacional, allò que en el tercer món anomenaven alliberament nacional, hi ha un indicador que no falla mai. Quan l’opinió pública de la metròpoli comença a pensar que a dins de les seves colònies tenen un greu problema, es a dir, quan en el melic de l’ imperi qualsevol dels seus ciutadans s’interroga sobre el perquè de tot plegat amb una barreja d’odi i de sentiment de víctima, s’està davant la prova del nou, que el procés de seccessió ha entrat en una nova fase, qualitativament més important de part de qui només vol decidir sobre el seu futur, marxant lliure pacíficament de l’estat que el reté. Segurament no està tot resolt i pot quedar molta feina per fer, però la presa de consciència des de dins de l’estat uniformitzador que tenen un problema, exactament el mateix però a l’ inrevés del que nosaltres des de la seva perifèria arrosseguem des de fa més de tres-cents anys, és una senyal que permet tenir motius per l’ esperança.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Seria una basa d’oli en aquest aspecte, sense més problemes que els que puga hi haure entre Portugal o França i Espanya, de la que sempre es destaquen en general les excel.lents relacions i bons enteniments.