Avui que es Nadal, no està de més recordar que durant l’ any que s’ acaba, el país ha passat del desànim a tenir motius per l’ esperança. Tot ha estat, perquè finalment la nostre olla col·lectiva, que havíem encès a l’ espera de temps millors, ha anat fent el seu “ xup xup” a foc lent, tal i com les nostres àvies ens van ensenyar que s’ havien de coure les coses bones. La decepció, l’ emprenyament i el “no hi ha res a fer”, ha donat pas al “Sant tornem-hi que no estat res” i per tant a tenir nous motius per l’ esperança. Tot just comencem i faríem bé de no atabalar-nos ja que encara hi ha molta feina a fer. Hem fet un pas imprescindible, però queda molt camí per fer. Deixem doncs que continuï la cocció, la potència del plat excel·lirà si aconseguim que tot quedi ben melós i es produeixi finalment la combinació esperada. Serà el moment de posar-lo a taula i gaudir-ne. El país ha decidit entrar a la guia “Michelin” dels pobles lliures i guanyar la preuada estrella de la llibertat. No fa pas tant que ens havien donat per morts i hem desmentit generació rera generació l’ auguri del “Finis Catalonia”. Ara tornem a ressorgir com l’ au fènix de les seves cendres. Continuem doncs amb la feina d’acabar amb la cocció. Ens diuen uns, que el 39% dels catalans votaria sí en un referèndum sobre la independència. L’ enquesta de l’ UOC, publicada a primer de mes pronosticava que els vots afirmatius serien un 50,3%. La cocció doncs continua. Ningú podia pensar fa tres o quatre anys, que hi hagués un gruix tan considerable de catalans a favor de l’ estat propi. Haurem de continuar amb el xup xup en els proper mesos, sense preses, però amb insistència , racionalitat i estratègia. Avui que es Nadal, tinc la ferma convicció que farem un bon àpat, d’aquells de sucar-hi pa. Bones festes i que sigueu feliços.
(Article que avui em publica El Punt)