ESPAIS DE SOBIRANIA?………..ni amb l’ aigua
Les dues versions parlamentaries del catalanisme sense esma ni capacitat d’esmena , estan fent possible que ZP jugui amb nosaltres tant com vulgui. Posem-hi exemples: El govern de la Generalitat ha renunciat en el debat sobre l’ aigua exercir el seu petit espai de sobirania, limitant-se actuar com una diputació regional. El suposat acord Espinosa- Montilla és una decisió imposada per ZP, que ha deixat als teòrics de la pluja fina amb el cul a l’ aire, després de pagar el peatge d’ esverar bona part del país. És el resultat de la incoherència mostrada per tot el catalanisme parlamentari en el debat d’investidura. Ben poca cosa farem, si a Madrid continuem dividits i els diputats d’ obediència catalana, continuen llepant-se les ferides sense mantenir una mateixa posició de fermesa en la defensa del país i sense aconseguir deixar de banda les temporals diferències provocades pel lloc que cadascú ocupa en la governació d’ aquí. Intentar que no es tanquin del tot les portes de negociació amb el govern d’allà, és raonable si no serveix d’ excusa per fer veure el que no és. Fer-se l’emprenyat, abandonant el terreny del joc on es possible resistir per impedir anar més enrera i situar-se en el racó on ells pretenen posar-te, no és intel·ligent. Debilitats com estem , hi ha poques sortides per tenir èxit. Cal però intentar-ho: Finançament, infrastructures i estatut, fa que la presència a Madrid sigui imprescindible en una legislatura que es preveu poc favorable a la perifèria. Ara caldria sumar més que restar, però no sembla que ni uns ni altres hagin après la lliçó.