JORDI SURINYACH

Encara que costi entendre, el moment més decisius de la vida transcorre entre ventós i germinal, entre el fred de l’ hivern i l’anunci esperat de la primavera, que justament és on es troben els esmentats mesos del calendari republicà instaurat  durant el període revolucionari a França. La duresa d’un hivern que ha estat  sec i ben estrany, no impedeix que tard o d’hora començi el bon temps. De ben segur que encara hi hauran fredorades, grips, malestar i molt de desànim, però renaixerem. I tant que ho farem!. A l’entrevista feta per la “SEXTA” de Jordi Evole al President Pujol, els dos van molt abrigats. Suposo que a dalt del Tagament el fred hi era present, però tot i l’aparent desconcert de l’ entrevistat, el missatge que pretén comunicar, és que hi ha motius per l’esperança, tant individual com col·lectiva. El símbol del lloc era molt clar. Si durant els anys quaranta, amb el país destruït va copsar-ho, no hi han masses raons que amb un país amb millors condicions tot i l’ actual desconcert, per no  continuar esperançat en el moment en que la llavor començarà a germinar. Només ens cal explicar-ho  i sobre tot incorporar-ho al relat.