EN XAVIER ENS VOL FORA.
Llegeixo als mitjans que en Xavier Vendrell, descontent amb els sectors renovadors d’ ERC, va proposar en el darrer Consell Nacional, obrir-nos la porta de sortida de bat a bat, perquè deixem d’emprenyar. Vull pensar que “l’ ocurrència” de l’ ex vice secretari republicà, ha estat mal interpretada i que la seva intervenció es va limitar a exercir el seu dret legítim a la lliure expressió i per tant a criticar als que mostrem de forma – igualment legítima -, la nostre discrepància amb la política dissenyada per la direcció elegida en el darrer Congrés. Desitjo que la proposta d’ en Xavier fós més reposada de la que publiquen els mitjans, però encara que hagués estat així, expressaria un estat d´opinió, poc coherent en un partit republicà, que per tradicició ideològica ha acceptat històricament les corrents d’ opinió i la pluralitat interna. La doctrina ” Vendrell” , expressada en el darrer Consell Nacional, té molt a veure amb la doctrina lennista del centralisme democràtic, que és el model d’organització i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes. ERC no ha format mai part d’ aquesta tradició, encara que siguin molts els dirigents que hagin rebut les seves influències. En Xavier, del que no dubto del seu patriotisme, afirma que no és possible fer cap critica a la direcció, encara que s’ expressi en els òrgans regulars del partit. Les seves raons són molt simples: La independència necessita d´una organització que potencïi la disciplina interna i per tant el sacrifici de la llibertat de pensament i opinió del seus militants en nom de la màxima eficàcia i eficiència. Ho ha defensat amb claredat i sense amagar-se, cosa que hem d´agrair. En Xavier Vendrell, voldria un partit republicà, quina principal característica fos l’ estricta compliment de la disciplina partidària, es a dir, la subordinació complerta de la minoria a la majoria i que totes les decisions preses pels òrgans superiors fossin vinculants per a tots els militants, com succeeix en els partits anomenats revolucionaris. Per història, orígen, tradició i ideologia, ERC és tot una altre cosa. Un partit que no té res a veure amb la tradició lennista. Qué té en el seu codi genètic, profundes conviccions republicanes amb arrels lliure pensadors, tal i com expressa el triangle quadri barrat que l’ identifica. Tot plegat per tant, a les antípodes del model de partit que defensa en Xavier. El més preocupant i el que es desprén de l´incident, és que confirma un procés de bunquerització d’ una direcció, que davant les dificultats es tanca i s’ envolta de fídels per mera supervivència. Es ben curiòs , que en els moments de més prestigi i influència electoral, preteniem fer-nos atractius, parlant de partit acollidor, plural i obert. Ara davant les dificultats i la pèrdua de credibilitat, el discurs és tot un altre. S’ obren les portes perquè la gent marxi, en una novadora edició del pocs però fidels, que ens pot abocar a la marginalització política, deixant de ser el referent de l’ independentisme amb vocació majoritària. Si això és el que algú pretén, més que marxar, ens hauran de fer fora.
Eiiii…
a Mataró , fa molts i molts anys es va imposar la mateixa lògica de poder_ també va participar el Sr. Vendrell en alguna que altre Assemblea local_ i ves per on avui tenim ERC 2 – CUP 1. ( i dit una mica pel broc gros, i ja se que les circumstàncies i dissidents són diferents).
Malhauradament aquest mal afecta a totes les formacions polítiques però com molt bé dius és una llàstima que un Partit que es diu Republicà acabi funcionant amb aquesta lògica que senyales. Poder és el mal d’una vocació política aferrissada i en el fons poc democràtica.
Alguna cosa pot tenir a veure en l’apropament dels ciutadans al Partits ?????
De totes maneres, al temps … jo crec que abans de que et facin fora, alguns altres hauran de marxar per falta de “clientel.la electoral” que en el fons és la única cosa que s’acata…i encara.
A ERC tot això ha donat de sí el que ha donat però això no veig que vagi jamés enllà. Una llàstima.
Estic d’acord amb l’anàlisi que fas.
Vinga… fins la propera.