Ja fa anys que en Pep Riera, em va explicar qui era l’ autèntic patró de la pagesia catalana. Descregut com soc i poc donar a la litúrgia, vaig quedar sorprés en saber que fins i tot “teníem” sants que se’ns intentavem amagar. Cada setze d’octubre, la pagesia catalana celebra la festa d’un dels seus patrons. I és que Sant Galderic o Galdric, va tenir aquest patronatge durant molts segles, essent desplaçat fa uns tres-cents anys per l’ espanyolíssim i castiç “San Isidro Labrador”. Curioses són les estratègies dels imperis per destruïr del subconscient dels pobles que pretenen dominar qualsevol mostra d’ identitat col·lectiva per molt santa i beneïda que sigui. A l’ ermita de Sant Simó a Mataró, hi trobareu una imatge ( la de la fotografia) que fou lliurada pels que el reinvindiquen com el “sant” dirigent sindical del gremi camperol. Ja se sap que els camins del senyors són inescrutables.
Crec que el tren que es planteja és un tren sant creat des d’un dogme de fe.