JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

EN MIQUEL SALA GIRBAL.

En Jaume em truca. Pensava que ho feia per feina.  Em diu que el “pare”  va morir ahir. Feia temps  que en Miquel estava  fotut.  No he pogut evitar pensar  i reviure certs moments. A la  casa del  carrer Creus, on encara recordo la fotografia  d’en Jaume al cim del Puigmal. Al “laboratori” revelant. Ajudant-nos  quan érem minyons. De qui sinó podíem aprendre millor  allò del “sempre a punt”.  Després, fent el reportatge  de tot el que succeïa al seu estimat Mataró, en especial  durant les Santes , ajudant a  recuperar la Festa Major i  fent de notari gràfic amb la càmara penjada al coll. Parlava de tot i amb tots. Tot un personatge dels que es mantenen  a l’ anonimat  i no surten als mitjans,  però  que maó a maó   han ajudat durant anys i sense demanar res a canvi,  a reconstruir la paret mestra d’ aquest país amb voluntat,  esforç personal i estima. Altres  hi hauran que faran un relat  més llarg i amb  més coneixement de causa de les activitats a  l’ UEC i al Museu Arxiu de Santa Maria. Recordaré sempre el seu exemple. Descansa en pau.  

Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però la carn
no serà pas menys trista. Desaprendre
tant de futur és una tasca dura
i també ho és assajar de fer un nus
amb la corda del temps per recordar
que encara no has viscut i ja s’apropa,
furtiu i descaradament solemne,
el desenllaç. Toca el mar amb els ulls
cansats de no mirar i esborra els signes
de qualsevol complaença; que sigui
tot tan dur i tremolós que ja no puguis
recular més sense negar-te. Ara
potser ja res no compta, només l’arbre
que preserva l’espai de les ventades
contradient el ritme de les coses,
o la sageta que desfà camí
i és un repte de llum que t’assenyala
i esperes amb temor i amb alegria.
Envelliran els llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resignat, recullis el farcell
d’enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t’ha acompanyat tota la vida.

Miquel Martí Pol. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent