EN JOAN SAURA I LA SEVA RESPONSABILITAT.
Pujant per l’eix del Llobregat amb direcció cap el Pirineu, en diferents ocasions m´he trobat pagesos protestant tallant l’ autovia de Manresa a Berga, produint cues enormes de vehicles. Ara farà una setmana, concretament divendres a la tarda d´anada i el diumenge de tornada, uns treballadors de Sallent protestaven pel tancament d’una empresa. En tots els casos que m´he vist directament involucrat, les dotacions dels mossos d´esquadra han actuat amb cura i prudència, dialogant primer amb els manifestants i negociant després, fins obrir una de les dues vies de circulació. S’ ha actuat amb mesura, malgrat que l’ embús havia deixat a centenars de condutors i ocupants aturats durant hores, cosa que us ben asseguro no és gens agradable. Els afectats ens ho hem agafat amb estoïcisme i amb molta filosofia. Dic tot això, sorprés pel fet que ahir al centre de Barcelona, pels voltants de l’ edifici de la Plaça Universitat al matí i a la manifestació convocada per l’ eixample a la tarda, les càrregues dels mossos d´esquadra contra estudiants, passavolants, vianants i periodistes que feien la seva feina, fossin desproporcionades i pròpies d´una altre època. El comportament policial, la seva actitud violenta, hauria de fer reflexionar als comandaments i als responsables del Departament d´Interior. No n´hi ha prou en fer autocrítica, comprometre’s a revisar els protocols d’actuació dels mossos o demanar un informe complert i una compareixença parlamentària. Algú hauria de dimitir. Demanar que ho faci el Conseller Saura, pot ser excessiu, però un reconeixement ben explícit de responsabilitat i el cessament fulminant dels que van donar l’ ordre d’ actuar amb tanta violència és imprescindible si es vol tranquilitzar el món universitari i al conjunt de l’ opinió publica. Els comportaments de certs grups de brètols que sempre s’ apunten a qualsevol protesta, no pot justificar ni donar cobertura a pràctiques policials pròpies dels estats repressius. Els partits del govern d’ entesa, s´haurien de pronunciar amb més claredat, si no volen ser còmplices d´aquesta situació. Correspon fer-ho en primer lloc al Conseller Saura, però després al govern en el seu conjunt. El silenci pot acabar per hipotecar la poca credibilitat que els queda i demostra, si es que calia, que també hi ha una manera poc intel·ligent de ser d’ esquerres i una manera igualment indecent de fer política.
Exercir el poder comporta de manera implicita l’us controlat de la força davant de determinades situacions. En una democràcia l’exercici coercitiu del poder només es justificable en situacions extremes, i no és el cas. Intentar justificar aquests tipus d’actuacions policials emparant-se en la presència de grupúscles més o menys radicalitzats demostra una feblesa del sistema que fa fredor. Tinc la sensació que a algú li ha interessat dirimir el conflicte “manu militari”. Destriar el gra de la palla és una de les premises per ser un bon governant, tan vella com les societats humanes. L’actuació dels mossos només és el reflex de les greus mancances democràtiques dels que ens governen.