EN DURAN I ELS NOSTRES VOTS.
En Duran i Lleida, pot està vivint el començament del seu eclipsi polític i això pot explicar que se’l vegi tant amoïnat, emprenyat, despistat i desconcertat. Els del “pinyol” convergent, al proposar al seu cap de files de número dos a les llistes del Congrés per la federació nacionalista, ho feren amb l’oculta intenció de marcar paquet sobiranista i a l’hora aconseguir ser rebutjats per en Duran. Amb aquesta jugada, cap responsabilitat se’ls hi podrà demanar si el dirigent d’Unió obté un mal resultat el proper vint de novembre,en el que sembla inevitable la majoria absoluta del PP. Per tant la representació a Madrid dels diputats de’n Duran, podrien no tenir un pes determinant. En Duran i Lleida, polític intel·ligent de la vella escola, fa temps que s’equivoca definint-se com un catalanista unionista massa proper al PP. No se’n ha adonat o no ho ha volgut veure, que el trasantlàntic del catalanisme majoritari, estava virant lentament cap el sobiranisme i el dret a a decidir. Ha continuat pensat que tot plegat era cosa de quatre eixelebrats i a més, una “boutade” dels “fills” polítics d’en Pujol. S’ha quedat mirant, del tot enlluernat cap el costat equivocat, amb el perill de convertir-se en una estàtua de sal. Abandonat a la seva sort per la Convergència més sobiranista, pot acabar debilitat, fent necessari un sustitut amb un perfil diferent. El perill rau, no només amb el que faci Duran el dia després, sinó també en que els conspiradors no hagin acabat per passar-se de frenada i el que surti a les portades dels diaris del dia vint-i-ú és que la federació nacionalista ha quedat en tercer lloc a Catalunya, fet que posaria en dubte l’estratègia diabòlicament conspirativa que deixant masses flancs lliures, hauria erosionat tot el projecte, despertant el desconcert en l’electorat més clàsic, tradicional i prudent del catalanisme parlamentari.