ELS TRES TURONS DEL MONTALT.
L’objectiu del matí d’aquest segon diumenge de desembre, era seguir bona part del recorregut de la Marxa Popular del Tres Turons de Sant Vicenç de Montalt, que en el cas de fer-la circular des de prop del mar seria un dels trams d’una de molt més llarga, la ruta de les tres viles, que està senyalitzada pels municipis de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d’ Estrac i Sant Vicenç de Montalt. En Joan ha passat a recollir-me per casa a dos quarts de nou del matí. A les nou en punt sortim pel camí de “can Mora”, just al costat del Torrent del Canyadell. Un tram molt boscós que passa pel costat dels Rocs dels Moros, per després donar la volta als turons d’en Mora i d’en Bosch i us ben asseguro que no es cap broma. Caminem per una pista, que deixarem poc abans del trencall que porta a Can Montalt, on trobem la primera sorpresa del que ja havíem estat advertits. La finca de Can Montalt està vallada impedint el pas dels que pujant per aquest indret pretenen fer cim. Fem doncs la primera marrada del matí, tot veient com a dins la finca, l’antic camí es utilitzat com a pista de moto “cross”. Intentem sortir d’aquest parany com podem i pel mig de bosc retrobem el camí que ens permet enlairar-nos al coll de la Pedra de la Ferradura. D’ aquí pugem en forta pendent al cim del Montalt (596 metres metres) on fem les fotografies de rigor i signem el llibre. Tornem al coll per anar al segon cim del matí, el Turó del Mig (544 metres). El Turó de la Villanegra no el fem, tot xerrant hem perdut les marques del PR i ens adonem que hem baixat més del compte. Després de dubtar sobre si ens hem desviat massa en direcció Arenys de Munt, ben conscients que hem fet poc bagueny (vessant orientat cap el nord oposat al solell, segons Fabra i l’ avi Joan) decidim baixar per un camí que ens porta a la Urbanització Santa Rosa dels Pins i a la Riera de Torrentbó. Continuem caminant pel costat de la carretera, fent-la petar fins arribar a Sant Vicenç a dos quarts de dues del migdia.