JORDI SURINYACH

Tothom pot entendre que hi hagi capteniment del govern en el compliment de la legalitat. Però sí el govern català diu que ja ens trobem en plena trancisió nacional cap el dret a decidir, haurà de començar assumir la contradicció que suposa ser respectuos amb la legalitat encara vigent i al mateix temps reconèixer la legitimitat del poble que governa si opta per a canviar-la. Legalitat i legitimitat són conceptes diferents, que en situació de canvi i per tant de ruptura, caldrà aprendre a manejar aquells que des del govern han fet bandera del dret a decidir. La campanya endegada contra els peatges, sobre tots expressa que hi ha mala maror entre una ciutadania cansada de pagar durant molts anys a canvi de res. Catalunya és un país que sofreix un dèficit històric d’inversions per part de l’estat, que en matèria viària  es fa visible amb les autopistes de pagament, un greuge comparatiu amb la resta de l’ estat, creador d’un estat d’ànim  contra un fet discriminatori que entén tothom i que obligaria al govern de Catalunya a ser més comprensiu amb la protesta, explicant que un país sense discriminació i  espoli fiscal, no suposarà l’abolició de tots els peatges sinó la seva racionalització, impedint en primer lloc la prórroga de les concessions en aquelles que sigui notori que està amortitzada l’inicial inversió. El “jo no vull pagar”, es una campanya justa i legítima contra la concreta discriminació que sofrim com a país, que no es pot fonamentar en la demagògia de fer creure que en una Catalunya independent  no hi hauran peatges.