ELS INODORS DE LA JUSTÍCIA.
Es públic i notori, que a l’ estat espanyol existeix una carta dels drets dels ciutadans davant l’administració de justícia. No deixa de ser un autèntic contrasentit que el poder de l’ estat que ha de tenir cura del seu compliment sigui qui més els transgredeix. Avui no faré esment de la manca de puntualitat dels actes judicials. Tampoc del dret a l’ intimitat dels usuaris de la justícia o d’informació que qualsevol té sobre el seus afers, sinó de quelcom molt més senzill: El dret de qualsevol ciutadà a utilitzar els lavabos públics. M’ explicaré: Existeix una normativa, que determina que en tots els establiments oberts al públic (siguin de titularitat privada o pública) hi ha l’ obligació de tenir servei de lavabos. Vet aquí, que molt edificis de l´admninistració disposen d’ aquests serveis, que han estat unilateralment privatitzats pels seus funcionaris. Ho vaig comprovar aquesta setmana, quan per raons professionals vaig acompanyar a un ciutadà que havia estat citat per un Jutjat d’ Instrucció d’ Arenys de Mar. Com que la cosa anava endarrerida, el meu acompanyant va necessitar utilitzar els lavabos del Jutjat. Amb sorpresa, es va trobar que el rètol del servei que tenia més a prop havia estat modificat. Ara deia simplement “Privat”. Després de preguntar a on havia d´anar. Li digueren que a la planta baixa trobaria els serveis “Públics” de tot l’ edifici judicial. Tot i que li va sobtar l’ afirmació, doncs a cadascuna de les quatre plantes de l´immoble hi han lavabos, es va dirigir al lloc indicat, comprovant que també els rètols originals havien estat modificats. En el destinat a homes, sobre el rètol original s’ havia enganyat una fotocòpia que informava que es tractava d’un servei “Privat”. En el de dones, el rètol informava del seu caràcter “Públic”. L’ inodor del comú es trobava brut i la barana destinada als minusvàlids trencada. Tot això en un edifici que té la funció “constitucional” d’ emparament. Exemple pràctic que la justícia més que una qüestió d’ interpretació de normes, necessita de sentit comú, respecte al ciutadà i voluntat de servei públic. Principis que només excepcionalment s’ apliquen, en un àmbit on ni tan sols el dret a anar el lavabo està degudament garantit.