ELS HI SORTIRÀ “CAROD”.
Recordo que ara fa vuit anys, poc abans de la definitiva retirada de Jordi Pujol de la Presidència de la Generalitat i davant el previsisble ascens electoral republicà, algú va dir que qualsevol pacte amb ERC sortiria “Carod”. L’acudit expressava el paper ascendent en la política catalana de Josep Lluís Carod Rovira. En aquell moment, el dirigent republicà, va tenir la suficient inteligència política de buscar la complicitat d’ amplis sectors ciutadans. Ho va fer, dissenyant una política que pretenia obrir de bat a bat i sense complexos el vell partit republicà, sense reclamar ni certificats d’autenticitat patriòtica ni aparents pureses ideològiques, amb l´objectiu d’ esdevenir la força impulsora d’un nou reagrupament nacional i cívic que assegurés al país i a la seva gent més benestar,llibertat, felicitat i un pas irreversible cap a l´independència. Molts ens ho vam creure i el vam seguir amb esperança, que començava una nova etapa política pel país. Després i amb el primer tripartit, Carod i ERC van cometre greus errades i amb el segon els repetiren, amb la gravetat que ja suposaren fer irreversible la pèrdua d’identitat política republicana. ERC, va tenir al seu abast fer avançar el somni i en molts pocs anys el va convertir en un miratge. Per acabar-ho d´adobar, les polémiques internes i la lluita pel poder ha acabat per fer la resta. La voluntat d’ esdevenir la casa comuna del catalanisme de progrés, ha estat posada en qüestió durant aquests anys. La marxa de Joan Carretero i Jaume Renyer, la marginació de l’Uriel Beltran i l’ estranya decissió de la gent de Puigcercós de marginar a Carod Rovira li ha acabat per donar el tret de gràcia. Fa temps que mantinc que la prova del nou de l’ independentisme democràtic que fins fa poc representava ERC, no era com es deia haver esdevingut “partit de govern”, sinó intentar fer un debat intern, consistent i racional , sense necessitat de marginar a cap sector. La pluralitat ideològica interna i la varietat d’estratègies possibles no hauria d’ haver impedit, analitzar i constatar que alguns dels camins endegats ara fa cinc anys, no foren el més encertats. Durant l´etapa Puigcercós tampoc s’ ha volgut fer la revisió i pel que sembla estant organitzant una nova catarsi auto destructiva, ara amb l´estupideç de voler fer desaparèixer Carod, justificant-ho amb la necessitat de renovació. Estem al final del que havia estat un somni per a molts. El camí per l’ independència i el progrés ja està en altres mans reagrupant-se i els electors ho poden expresar a les urnes. Això d’en Carod, gestionat per la gent d’en Puigcercós, els hi pot sortir molt carot.