Fets! no paraules, ens va dir el candidat Montilla. I abans d’ acabar el mes el crèdit s’haurà exhaurit. De res hauran servit 25 diputats, 12 senadors i 2 ministres. El PSC donarà el vist i plau als pressupostos, sense haver obtingut cap millora en el finançament ni cap competència d’ importància com preveu un estatut que tothom dona per mort. Molt picar l’ullet a uns i altres, advertir a Zapatero amb l’ estratègia de guanyar temps o fer veure que és una persona seriosa , que treballa des de la prudència i la discreció. La votació favorable dels diputats del PSC als pressupostos en qualsevol país normal, faria perillar l’ estabilitat del Govern de la Generalitat. Aquí, això està per veure. Fets!, no paraules, repetia l’ ara President en la campanya electoral de fa dos anys. El que ha quedat, són discursos grandiloqüents i gesticulacions, aquesta setmana des del Japó, tot embolcallat amb una gran dosis de tarannà, el que l’ ha permès anar fent, enganyant a propis i a estranys. El President ven fum i els seus aliats l’han cregut i el que és més greu li han comprat. Però a escassament vint dies per acabar l’ any, en que algú va gosar proclamar que ens sis anys celebraríem el referèndum d’ autodeterminació, pot acabar demostrant-se que el tripartit tampoc assegura que hi hagi mai un canvi significatiu de relacions entre els socialistes catalans i el espanyols. Ells han assumit que són la sucursal d’un gran partit espanyol , que mana molt i que per tant no desitgen que canviï res. Aquest són els fets. El que hem escoltat durant dos anys han estat només paraules.
(Article que publica avui EL PUNT).