Per començar la temporada, enguany m’ acompanya en Xavier. Un nebot afegit de 22 anys, 1,88 m. d’ alçada – desconec altres mides -, ros, ulls blaus, sense compromís i d’ ofici lampista. El descric així, per tornar-li amb similar gènere , la facècia de fer-se el parent “pilota”. Amb la gaita de dir-me “oncle”, ha intentat amb reiteració aconseguir durant el cap de setmana, una llàgrima fàcil. Els seus amics, li diuen ” l’ home de Pedra”, desconec les raons. A casa l’ hem batejat com “En Torredembarra”, ja que demostra una especial i original atracció per aquesta població de la costa. Disposats com estaven de començar la temporada el dissabte, un fort vent, acompanyat d’ aigua neu i l’ anunci que les pistes estaven molt glaçades, em va fer desistir d´intentar-ho. En Xavier va marxar espitós cap a Masella ( amb les estacions de Puigmal i la Molina són les que fins ara estan obertes a Cerdanya), trobant-se segons ens va dir a la tornada, amb similars condicions. Sol com un mussol , vaig dedicar el matí a la resta de criatures que hi havia a casa. Amb la Carla i la Maria Yu, vam jugar amb els cavalls a Prats i després cap el Parc de la Guingueta. Allà la Carla va mostrar certes habilitats amb l´escalada artificial. L’ endemà diumenge, com que volia estrenar-me, vaig tornar amb en Xavier a l’estació nord catalana. Havia nevat una mica i el vent va continuar bufant fort durant les dues primeres hores del matí. Després i fins el migdia, amb molt menys aire, vàrem gaudir d’ una neu no tan dura – calia triar per on baixar -que ens va permetre inaugurar la temporada 2008-2009, confiant – aquest any si! -, que la neu hi serà present fins a finals d’ abril. Comfiem que els déus ens siguin propicis.