EL XICLET URBANÍSTIC I EL REGNE DE TOT S’ HI VAL.
El xiclet és una goma de mastegar amb gust dolç i amb una base de plàstic neutre que el fa modulable pel consumidor. Aquesta substància, quan s’utilitza en altres àmbits que no siguin el pròpiament bucal, esdevé un instrument perillós. S’ enganxa amb facilitat a les peces de roba, als cabells dels infants i als paviments de les zones de vianants. Però quan el xiclet, es utilitzat pels serveis municipals d’urbanisme i els regidors delegats del ram, és converteix per art d’ encanteri en una arma diabòlica. Deixeu-m’ho dir ben clar: En mans de determinats personatges, el xiclet fet norma urbanística, esdevé dilluns , dimecres i divendres un text sagrat inamovible i els dimarts, dijous , dissabtes i diumenges, el podem estirar per aquí i si cal allargar per allà, segons sigui el gust i l’ interès de cadascú. I així anem teixint el drap de l’ inseguretat jurídica i la fatal impressió que per molt de estat de dret que hi hagi, en aquests afers del “totxo” tot s’ hi val. Arribats aquí, em permetran que faci aquesta reflexió, just quan acabo de conèixer que es tornarà a modificar – i van dos, tres o quatre -, el planejament que afecta els entorns de la Ronda Barceló i l’illa de Can Fàbregas i de Caralt. Ja sé que l’ excusa donada és facilitar el desenvolupament del centre comercial i evitar que els efectes de la crisi puguin frenar l’arribada del “Corte Inglès”. El que em molesta i sobta, és que un altre vegada la norma es modifiqui a la carta, fet del tot arbitrari, que fa augmentar la desconfiança i allunyament dels ciutadans amb el seus governants, per molt d’esquerres, “progres” i honestos que siguin. El tot s’ hi val, més enllà del debat entorn del que un i altre opini sobre el patrimoni industrial, la locomotora comercial i el que vostès vulguin, incita a la desconfiança i a la perplexitat. Com sempre, d’ excuses n’ hi hauran no se quantes mils. El que queda és que certs personatges – tan ara com abans i ja començo a ser gran – , acaben fent sempre el que volen i desitgen , s’ entengui o no. Que hi farem. Diuen que cada poble té els governants que es mereix. Ens donen xiclet?, doncs masteguem!. Que fort! Oi?.
PD: Aquest és l’ article que em publica avui la web del Capgros.
…és la manca de control i poder públic sobre l’urbanisme. Els fets que expliques mostren com es fa un urbanisme basat en interessos privats, més que en donar servei a una ciutadania que normalment queda oblidada.