Publicat el 30 de gener de 2011
EL TERCER ESPAI A LES MUNICIPALS: ENTRE EL CANVI I LA CONTINUÏTAT.
Després de les darreres eleccions i dels migrats resultats dels partits independentistes (ERC, RI i SCI) hi ha qui ha començat a treballar per la recomposició de l’ anomenat Tercer Espai, forçant certes aliances. Tot i el lloable esperit dels promotors d’una renovada unitat independentista, amb només bones intencions no n’hi ha prou. Allò que hagués estat positiu fa pocs mesos no te perquè ser ara automàticament beneficiós. Malauradament, la unitat independentista en les properes eleccions municipals pot trobar-se del tot descontextualitzada i no necessàriament pot suposar efectes balsàmics en unes municipals, sobre tot perquè allò que ara està en joc, sobretot en els municipis catalans més grans, majoritàriament governats pel PSC, és si segueixen com ara ho canvien de mans. A Barcelona, per posar-hi un exemple entenedor, la unitat entre Reagrupament i ERC i la més que possible decisió dels seguidors de Solidaritat d’ anar-hi sols, no suposarà una oferta singular per l’elector i per tant només pot servir per aconseguir aturar la davallada d’ ERC, el que no es poc però en tot cas no es suficient. A la meva ciutat, Mataró, podríem dir gairebé el mateix. L’ elector, també el que podria estar cridat a reforçar el tercer espai, percep que ens trobem en un moment d’esgotament del model de ciutat que durant molts anys han representat els socialistes amb els seus socis d’Iniciativa i Esquerra, de pèrdua del lideratge ideològic hegèmonic i de degradació d’ un model de ciutat que fou d’ èxit però que des de fa uns anys ha perdut “pistonada”. A més, el PSC es mou en una batalla interna imprevisible i els seus tradicionals aliats no es trobem tampoc en les millor condicions per assegurar majories. La construcció del tercer espai hauria de modular la seva proposta tenint molt en compte aquest context i optar pel canvi, que ja no es pot basar només en el retorn a una equidistància que ningú es creuria, sinó en un programa diferent compromés a fer possible l’ alternància política en la majoria de les ciutats que han estat governades durant trenta-dos anys principalment per la mateixa força política. No fer-ho així i limitar-se a oferir una “unitat”, sense contingut, es més una mostra de debilitat que una proposta atractiva per un electoral que entre continuïtat i canvi, pot optar per això darrer sense més additius.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent