EL SUPLICI DE SÍSIF O DORMIR AMB L’ ENEMIC.
No sembla que la direcció republicana es doni per assabentada del que suposa el resultat de les eleccions de diumenge, tant per l´alta abstenció com pels vots obtinguts per la candidatura de l’ Oriol Junqueres. Presentant un independent de prestigi, es pretenia ” reagrupar” el vot independentista i evitar el vot de càstig a un candidat de l´aparell. Tot i aixó, la pèrdua de 70.000 vots respecte a les anteriors europees i el fet que s’hagi produït en major percentatge a la Catalunya no metropolitana, suposa un fracàs a l’ estratègia de pactes de govern ( el tripartit), amb el que es pretenia arrencar vots dels feus electorals del PSC; quan justament ha passat tot el contrari. Per pròpia voluntat, els dirigents republicans han acceptat amb cert fatalisme i determinisme, el suplici de Sísif, al que han estat condemnats novament per l’ electorat. Així era descrit per Homer a l’ Odissea: “Sísif sofria grans dolors i traginava un penyal enorme fins al cim d’una muntanya…i quan ja estava a punt d’arribar al crestall, la roca davallava rodolant i tornava a començar de nou… “ Amb la marxa de Joan Carretero, l´ únic sector crític organitzat com a corrent dins d´ ERC , és “ Esquerra Independentista”. En la seva pàgina web es publica avui una editorial, que amb el títol “governar amb el psc , o dormir amb l´enemic”, fa referència a que l’ estratègia d’ arrossegar el PSC cap a posicions més decididament catalanistes, ha estat un desastre, afirmant “ que no s’ha assolit cap dels objectius nacionals que s’han anat plantejant com a “prova del cotó” per veure com evoluciona el PSC en quant a consciència nacional. L’Estatut va ser trinxat pels seus teòrics socis de Madrid (amb l’inestimable ajut de CiU, per descomptat). La normalització lingüística, lluny de consolidar-se, ha rebut subtils però ferotges atacs del govern “amic” del PSOE en forma de terceres hores de castellà que, es digui el que es digui, s’estan començant a aplicar a moltes aules segons denuncien els mateixos professors. El model de finançament penja d’un fil. I així successivament. Tot plegat ens ha de portar a preguntar-nos si no són ells els qui han estirat ERC cap a postulats i actituds que fa poc menys de cinc anys eren impensables en aquest històric partit. Si més no, així semblen haver-ho interpretat els centenars de milers de persones que ens han anat deixant de votar. Definitivament, governar amb el PSC és com dormir amb l’enemic: pot ser divertit durant una nit, però a la llarga acaba sent un desastre”. No sembla que es pugui dir millor, però em temo que no es tracta tant de tornar a començar, sense aprendre el que suposa la condemna a perpetuïtat de Sísif, sinó de començar a treballar per fer, amb ERC i/o amb qui sigui, tota una altre cosa.
lo fotut…………….
És que ja fa temps que molts ho deiem això, amb aquesta patuleia de sociates no és pot anar ni a pendre un cafè.
Odien Catalunya, no hi poden fer més, és superior a ells.