EL PSC FA DE PSC
Ha quedat confirmat. El congrés del PSC, ha estat el de les abraçades, les encaixades de mans i els somriures. Manen en tots els governs i no poden tenir motius per enfadar-se. Hi ha hagut una bona dosi de gesticulacions i pacte entre cavallers, tot acompanyat d’ una mica de tarannà, cosa que els permetrà anar fent. En aparença sembla que el President Montilla, hagi fet seu el discurs de l´ala catalanista del PSC, al referir-se en presència de ZP, que entre el PSOE i Catalunya, triarien el país. El discurs ha estat inteligent i fet amb la pretensió de ocupar l´espai central de la política catalana que tornen a disputar-se amb Convergència. Però amb Isidre Molas a la Presidència del Partit o fent un nou encàrrec a Raimon Obilos, no n´hi ha prou per a recuperar barnís catalanista. Ben aviat, comprovarem com aquests compromisos, hauran estat una nova operació de marqueting que haurà servit per a tranquilitzar als sectors electorals més proclius al discurs de país i al mateix temps, neutralitzar l´ala més conseqüentment catalanista, que pretenia encapçalar el conseller Castells. Aquest Congrés, haurà estat una bona inversió publicitària. El President Montilla haurà aconseguit vendre molt de fum, però a part dels discursos, no sembla que hi hagi hagut cap element que faci pensar en un canvi significatiu de relacions entre els socialistes catalans i el espanyols, tal i com ha destacat en el plenari el Secretari General del PSOE. Algunes errades infantils, de certs dirigents de CDC en els dies previs a la reunió socialista, han estat hàbilment aprofitats per donar l’ imatge de partit catalanista centrat, que tant necessitaven. Tot molt formal i sense massa contingut, com correspon a un Partit que mana molt i que per tant no pretén canviar res. De la possible sentència del Tribunal Constitucional i el que caldrà fer ni se’n ha parlat. En la lluita per ocupar la centralitat política entre els dos partits grans, ja podem dir que ERC ha renunciat posar-s’hi al mig, quan no fa masses anys havia aconseguit introduir-hi una falca. Si el Congrés de Convergència la setmana passada, va decidir que el millor era continuar fent de Convergència, el PSC aquesta setmana ha optat pel mateix camí: Fer de PSC. I la resta embadalits mirant.