EL PRESIDENT BENACH I L’ ÒSSA HVALA.
Anem passant els dies com si res, entre les bagatel·les del cotxe del President del Parlament, atrapat pel parany organitzat per l’ ABC amb l’ ajuda del Conseller Saura i la persecució a la Val d’Aran contra una óssa, utilitzant sentiments tribals i primaris per a defensar interessos espuris. Per si no n’ hi havia prou, amb la presentació del projecte de pressupostos per l’ any 2009, tornem a la realitat del que és una derrota sense precedents del govern català, no pels atacs de l’ oposició sinó per la simple submissió al que han decidit els poders de l’ estat: No fer-nos cas. Com que tenim l’orgull sota mínims, ens dediquem a fuetejar- nos amb el cost dels extres del cotxe oficial, convençuts de ser davant l’ exemple més acurat de la maledicència de la classe política catalana i quedem callats, “ entenen” que s’ insulti a la segona autoritat del país o justificant la persecució d’una ossa, espècie protegida pel Codi Penal. Ni la trajectòria d’en Benach, ni l’ óssa Hvala, ni els limitats pressupostos, tenen massa a veure amb la taula, el reposa peus o el monitor del cotxe presidencial. Les relliscades – més per una precipitada resposta que pel fet -, les esgarrapades al caçador o la falta de liquides pressupostari són l’excusa perfecta per aconseguir convertir-nos en un país perplex, emmordassat i acovardit. Si l’ ossa espantada, surt corrents esgarrapant a qui troba davant. Alguns polítics catalans, massa sovint marxen amb la cua entre cames, davant qualsevol atac de la caverna, demanant perdó si per precipitació han donat alguna empenta. Curiosa defensa, quan l’ imperi contra ataca.
(Article que avui em publica “El Punt”)