EL PONT: ESQUÍ I RAQUETES.
El llarg pont de quatre dies, el volia dedicar a començar a fer les primeres lliscades de la temporada. Com que la neu era més justa del que havía previst, el dissabte a primera hora del mati vaig anar-hi sol. El amics del Camp Base de Llívia em van informar que on hi havia més neu era a Formigueres i els Angles, el que va fer decidir-me finalment per aquesta darrera. Sense massa fred, vaig aprofitar el matí per estrenar-me a l’ estació nord catalana que estava oberta al seixanta per cent amb neu de qualitat , el que em va sobtar molt positivament. El diumenge, acompanyat per la Mar, la Carla i l’ Abdiel vàrem anar a Formigueres. Poca gent i una neu òptima de la que vam gaudir d’ allò més, sobre tot la petita que va recordar amb precissió tot allò que havia aprés la passada temporada. Ahir dilluns, aprofitant que la Mercè volia conèixer el que era caminar per la muntanya a l’ hivern, ens vam organitzar per fer una sortida d’introducció a les raquetes. Feia tot just quinze dies, que en el tren havia coincidit amb en Manel Figuera – autor de moltes guies de muntanya en especial de la Cerdanya -, i m’ havia aconsellat fer amb raquetes el cim del Punxó. Vaig rumiar-hi una mica, si bé al final per no escalivar a la proponent , vaig optar per una solució molt més fàcil, però crec que igual d’ atractiva com iniciació, anar al Pic dels Moros , sortint des del telecadira del Roc de la Calma de Font Romeu. Hi esmerçarem unes tres hores i mitja , anant primer al refugi de la Calma i fer tot el recorregut “vermell”, però a l’intervés, de la pista d´esquí nòrdic amb variants, aprofitant que estava tancada. Com que el sender es molt planer i té unes vistes esplèdides al massís del Carlit i els dos Perics, crec que fou una bona ruta d’ aprenentatge, que farà possible que s’ animi a fer el Punxó més endavant.