JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Publicat el 19 de desembre de 2011

EL NOU PSC.

L’ esperit de Josep Pallach ha estat més present que mai en el congrés del PSC (PSC-PSOE), celebrat aquest cap de setmana. Superat des de fa decennis el debat entre socialisme autogestionari i socialdemocràcia, durant els darrers anys s’ha fet evident que calia donar resposta a la pregunta de si era possible un partit socialista d’estricta obediència catalana. Per molt que Pallach continuïi sent el gran oblidat en la història oficial del actual PSC, els militants socialistes tampoc ara han sabut trobar-hi l’entrellat al gran interrogant que el desaparegut polític de Figueres sempre va formular. És el PSC un partit independent del socialisme espanyol o romandrà, pels segles dels segles, com una mes de les federacions territorials del PSOE?. Jugar a fet i amagar o excusar-se en subterfugis, es simplement evidenciar que s’opta per mantindre’s com a sucursal d’ un partit aliè a la realitat catalana. Es legítim fer-ho, pero té el greu inconvenient de perdre centralitat i per tant pes electoral. Caldrà veure a partir d’ara, quin serà el paper dels socialistes al Parlament de Catalunya i a molts dels municipis del país, que tot i haver-hi perdut la majoria encara mantenen en molts d’ ells la clau de la governabilitat. En un anàlisis fet a corre cuita, una vegada clausurat el congrés, el balanç resulta agredolç. En el passiu, del proclamat “nou PSC” sembla que de moment res de res. En l´actiu, que el nou primer secretari s’hagi mostrat disposat a col·laborar amb el govern català per a buscar camins per sortir de la crisi. Caldrà veure com és concreta això  en els propers mesos, per fer-ne de tot plegat una valoració definitiva. “Alea Jacta est”.

  1. El meu anàlisi també serà a correcuita, la opció del PSC és salvar els mobles i no enredar-se en invents que els farien trepitjar el terreny que ja ocupa ERC en el seu vesant menys indepe. Així doncs  la més que provable fractura del PSC i PSC-PSOE , ens portarà a una deballada electoral com deies sobretot per què milers de votants es quedaran orfes d’opció política, altres milers aniran a parar a ERC i molts retornaran a ser d’esquerres, o això es pensen, tornant a ICV. Però la branca espanyola que farà? Continuarà amb el PSC-PSOE?, jo crec que si, per això el PSC prefereix desfer-se dels catalanets i quedar-se amb el sector i votants espanyolistes, l’autèntica majoria dins del partit i dins el seu electorat. Sinó centenars de milers de vots anirien irremeiablement al Partit Popular. La història de sempre, i podem acabar com a les Illes, on un PP unflat per la imbecilitat dels altres, mana i no mana, però talla el bacallà.

    En resum, que jo voldria que el PSC s’atomitzés i deixés el PSOE mort de fàstic en una cuneta, i que els catalanets del PSC s’integrèssin en una mena de potipoti fenomenal d’ERC-ICV-PSC, però NO. El que pot passar és que 300.000 vots vagin a parar de pet al PP, amb l’afegit de la més que provable desfeta total i absoluta del que en pugui sortir del PSC catalanet. Però això no sembla el millor pel país ara com ara. Tot un problema.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent