EL FINANÇAMENT i L’ ADN REPUBLICÀ.
Hi havia fins fa ben poc en el codi genètic del partit independentista republicà un ADN lliure pensador, que expressava l’esperit d’una esquerra heterodoxa, gens dogmàtica, més lliure o si voleu llibertària que liberal, que després de la represa democràtica es manifestava confederal, per després proclamar-se majoritàriament a favor de l’ independència. Una esquerra nacional diferent, definida com republicana, amb un entorn més plural i diversa que allò que expressava l’ estricta militància i quin comú denominador era la defensa del país i el futur de la seva gent. Amb poc més de vint diputats , quan semblava que esdevenir partit de govern serviria per donar un pas decidit cap endavant, es vàren anar perdent bous i esquelles pels viaranys i camíns d´una gestió supeditada a una estatègia nacional aliena. Va començar així el debat intern. Hi havia gent que no ho veia gens clar, altres que deien que ja n’hi havia prou de tàctiques de curta volada i d’ estratègies de laboratori que no s’entenien ni és compartien i que a més feien perdre amics i aliats. Que després de romandre més de dos anys aturats a l´espera que el tren federal iniciïés la marxa , ni el conductor de més prestigi i anomenada, reconeixia la mercaderia que transportava. Pujàrem a un altre tren, amb nou conductor que deia que convenia anar pas a pas, que el més important eren els serveis i la comoditat del passatge , més enllà de conèixer quin seria el final del trajecte i l’estació de destí. Dos anys després tot fa pensar en un nou fracàs. Potser ja es hora d’ acabar amb mantenir uns equilibris gairebé malaltissos entre la coherència partidària i la continuïtat d´un govern que no sembla defensar ni les previsions d’un estatut que es diu vigent, però que tothom veu com a provisional. S’ acaba l’ any i s’ escurça el temps per dir que ja n’ hi ha prou i així entomar cadascú la seva responsabilitat, afirmant amb més claredat que mai, que així no anem enlloc.