Som un país amb l’ auto estima baixa, que ens costa alliberar-nos dels complexes propis dels països que han estat històricament derrotats. La trempera nacional ens surt només en comptades ocasions i massa sovint hi han compatriotes que diuen que això de la bandera , els símbols, la llengua i l’ identitat, són coses menors, de curta volada impròpia dels pobles civilitzats.
Dissabte a Mataró, les autoritats municipals, van hissar la bandera nacional en ple cor de la ciutat. De seguida hi ha qui ha mostrat la seva incomoditat. A part de les reaccions radicalment contràries dels nacionalistes espanyols – que ja s’ ho faran si no els hi agrada -, hi ha d’altres que sorprenen. Mostren la seva incomoditat, pel que suposa de manca d’utilitat, amb l’ argument que hi han coses més importants a fer per afavorir la catalanitat. No els diré que no, però crec que amb aquest argument es cau en el parany de considerar els símbols com un fet menor, cosa que només és considera així quan no tenen un estat darrera. Sembla més modern i cosmopolita, intentar empetitir l’ esdeveniment, afirmant que el cost de l’ instal·lació, hagués estat més útil invertir-ho en serveis més beneficiosos a la comunitat. Es diu ara de la bandera catalana, però també de qualsevol acte que vulgui enfortir la personalitat nacional d’un territori que porti segles en conflicte permanent amb de l’estat, però mai a l’ inrevés. Els “vives” de la Ministre Chacon, semblen d’allò més normal – amb els símbols de l’estat poca broma, que són intocables i es defensen amb el Codi Penal -, els altres poden rebre qualsevol desconsideració i no han de ser mai motiu d’ orgull. La planta de la bandera no és una ocurrència tribal, però tampoc un acte de normalitat. Ho confirma que en el mateix municipi, es prohibeixi la bandera que s’ enarbora si porta un estel solitari. Es un acte de reivindicació de drets nacionals i col·lectius. Naturalment que per defensar Catalunya i la catalanitat, calen més coses que plantar un pal i posar-hi un drap quatribarrat , però no sembla que una cosa impedeixi fer les altres.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS