EL COL·LAPSE.
El debat sobre l’ acceptació de la proposta de finançament, al menys ha servit per que algú hagi parlat del perill de pèrdua de centralitat dels qui s’ hi han manifestat contraris. No ho comparteixo. El procés negociador i la previsible sentència constitucional que ens caurà ben aviat a sobre consolidarà un nou tipus d’elector, el “votant frustrat“, que evidenciarà la pèrdua de confiança amb els partits del sistema d’ un gruix relativament important de l’electorat catalanista, expressant la frustració d’ un sector de catalans que amb només trenta anys de democràcia hauran comprovat que les expectatives nacionals s’ han esvaït i que no han estat satisfetes, pels partits “naturals” ( CIU i ERC) que fins ara els representaven, sense encara trobar alternatives raonables a qui donar suport en properes conteses. Que hi ha pèrdua de confiança amb els partits, és fàcilment comprovable en gairebé totes les democràcies occidentals. La singularitat a Catalunya és que on es pot produir més forat abstencionista és en la bossa dels vots catalanistes. Hi ha una espiral de “deslegitimació” de l’ autogovern que preveu l’ estatut i ens concedeix benèvolament la Constitució i per tant un procés de pèrdua de confiança en els partits i els seus líders que pot col·lapsar tot el sistema de partits català. Això explica que la proposta de Joan Carretero generi preocupació en l’ “establishment”. És una proposta nova i arriscada, que es dirigeix a l’ elector “frustrat” i que pretén alterar el repartiment del vot catalanista, fent entrar en crisis l’ actual sistema de representació. Seria una ingenuïtat no veure les dificultats perquè tingui èxit. Un nou Pol Independentista amb garanties, necessita que la gent de Reagrupament hi aporti organització i estructura territorial, però que hi hagi qui aporti influència social i prestigi intel·lectual, per arrossegar a molts del que ara s’ho miren amb desconfiança.
(Article que avui publica El Punt).
Si, jo soc un votant frustrat. No el vaig votar, pero vaig pensar que en Montilla aniria be, per tal de que la gent de parla castellana, estimessin mes Catalunya, la nostra patria i fer mes Catalunya. No se si anava errat, pero la sensacio que tinc, i potser es equivocada, es que no hem avançat gens en aquest sentit. Em dona la sensacio que ens hem espanyolitzat encara mes i a sobre en els aspectes mes negatius. Per aixo, votare la opcio independentista que es presenti.