JORDI SURINYACH

Soc soci de la Unió de Cooperadors i he estat patró de la Fundació i em sap greu dir que no em crec que l ’Ajuntament es trobi en un “atzucac”  en les negociacions per trobar una seu alternativa a les  activitats que el COOP  realitza  en el  Cafè Nou. Tinc la sospita que  un sector de la Unió de Cooperadors, el més ben representant en la Fundació que gestiona la  recuperació del seu patrimoni històric, pot tenir  un acord tàcit  amb el govern municipal, per foragitar d’ aquest local al COOP ,antic grup Cultura de la Unió de Cooperadors i ara pedra a la sabata d’ alguns dels patrons de la fundació. La desconfiança que expresso, pot suposar-me més d’un mal de cap, però  durant anys he col·laborat per fer  possible  la  recuperació del Patrimoni cooperador i crec que tots els que ho hem fet,  tenim l’ obligació moral  d’ evitar que aquest llarg procés acabi sense poder-ne treure’n tot l’ entrellat i de forma poc transparent. Desconcerta com la gent del COOP, que tanta feina ha fet per la ciutat i pel cooperativisme , es trobin ara abandonats. Si amb esforç es  va aconseguir  constituir la Fundació de l’ UCM,  fou  també per tractar-hi  totes les qüestions que un procés tant complicat produiria, amb el compromís de fer-ho sempre per consens. Resulta incomprensible, que després de més  vint anys en que l’ autoritat municipal ha consentit les activitats, ara ordeni el  cessament, per l’ hipòcrita raó  “de no disposar de la llicència municipal d’obertura”. En el  Cafè nou, s’ hi  ha fet de tot: Cultura, esport i fins i tot cerimònies civils de difunts  i ningú del Consistori ha dit mai res. No em serveix que un procés administratiu digui que no ha estat així. Es vol  aturar que, a l’igual que fa vint anys , els gegants del COOP es moguin de lloc  per denunciar tanta hipocresia. Em temo que el fet  produirà mala maror  a dins de l’ l’ UCM  i  comprenc   que alguns cooperadors parlin de  “ febre immobiliària” i sospitin  que darrera d’ això, hi ha en joc una operació urbanística, que res té a veure amb l’  acord que la UCM i els Partits Polítics democràtics de la ciutat van fer a l’ abril de 1977, comprometent-se   a fer tot el possible per recuperar el patrimoni, resolució que durant anys, han  anat confirmant els diferents  consistoris. Res justifica que s’iniciï i es resolgui  un expedient de legalització d’ activitats, sense discutir les conseqüències de tot ordre que pot generar en el  Patronat de  la Fundació de la Unió de Cooperadors. Algú m’ho pot explicar?.