JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

EI JOANS!: MAS PRESIDENT!.

Els resultats de les eleccions catalanes em recorden la cancó del grup menorquí “Ja t’ho diré”. L’ independentisme  democràtic feia molts  mesos que vivia en un miratge i no interpretava correctament el moviment de fons  que hi havia a la societat catalana, confonent desitjos amb realitat. Joan Puigcercós i Joan Ridao, no van saber o no van voler esmenar l’errada tàctica i estratègica del tripartit. Van tenir l´oportunitat de fer-ho durant el darrer congrés republicà, però va pesar més l’interés de grup que l’interés de país. Una errada que ara han pagat amb escreix perdent més de la meitat dels diputats. Joan Carretero, tampoc ha sabut interpretar aquests  canvis. Ho tenia tot a favor, però va deixar-se portar  per un fonamentalisme independentista de curta volada, que ha acabat defensant actituds prepolítiques, desconfiant del paper de les institucions,  negligint la imperiosa necessitat de pluralitat interna per a construir un projecte transversal i enfotent-se de la participació en els governs i la necessitat de tenir una política del mentrestant, que de cap manera és excloent en una estatègia de declaració unilateral de la independència, amb el resultat de quedar-se sense representació. L´altre Joan (Laporta), ha estat més murri. Tot i que els minsos resultats electorals no són per tirar coets, ha sabut aprofitar el seu lideratge mediàtic i transformar-ho en vots. Aquest ha estat el seu gran actiu. Queda com a passiu, la responsabilitat compartida de fer inviable la unitat independentista, que d’haver-se produït, segurament li  hauria permés duplicar escons i mantenir encara un discurs excessivament allunyat del pragmatisme  que ara com a diputat necessitarà exercir. El paper del nou independentisme democràtic, amb només quatre escons,  exigirà generositat,  intel·ligència  i  d’una nova unitat que reconstrueixi els ponts trencats per consolidar una força moderna , internament plural, amb voluntat de govern i d’ arrosegar  i sumar al  projecte comú a la resta del catalanisme parlamentari, partint  del fet que la voluntat lliurament expressada a les urnes, ha estat convertir l’Artur Mas amb el nou President  de  la Generalitat.

    

EI JOAN !
TENS POLS D’ESTELS ALS ULLS,
SA CARA RASGADA PES TEMPS QUE T’HA DELATAT

EI, JOAN!
DARRERA SA TEUA MIRADA
TENS UN COP AMAGAT

EI, JOAN!
NINOT DE PALLA FORADAT, EN MAL ESTAT,
FLOR EMMUSTEÏDA A UN JARDI DE CARCS

EI, JOAN!
QUAN MAI ERES AIXÍ
I TU ET VAS PERDRE PES CAMÍ

EI, JOAN!
D’ANADA A LA VALL ET VAS QUEDAR ABSORT
AMB AQUELL CAVALL EIXERIT

EI, JOAN!
MAI T’HO HAVIA DIT, PERÒ NO ÉS PER AQUÍ
RELLOTGE DE PUES BOGES, BRÚIXOLA SENSE NORD.

I AS FINAL DES CAMÍ HI HA LA MORT
PER MOLT QUE DIGUIS QUE ÉS UNA SORT
EI, JOAN!

http://www.youtube.com/watch?v=N9MAMd3OKyc



  1. En qüestions electorals els principatins ja no ens poden mirar per
    damunt del muscle, ni fer rialletes a costa dels valencianets, ni vindre
    amb això de “valencià i home de be no hi pot ser”. Ells també voten a
    qui més furta,  siga al Palau de la Música, a les fundacions de UDC i de
    CDC, al 3%. Visca la Cleptocràcia. Gràcies pel sur vot, cleptòfils.

    És un fet destacable com ha
    evolucionat la doctrina econòmica popular, des del carrascalisme dels
    anys ’90 ( de José María Carrascal), que defensava que la única causa de
    la crisi econòmica  era la dita “corrupción socialista”, fins arribar
    al moment actual, en que se espera que, tot i sabent que són uns
    corruptes, el PP i  CiU ens trauràn de la crisi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent