JORDI SURINYACH

La celebració del Dia d´Europa cada nou de maig, conmmemora  la declaració Schuman, quan el ministre francés d’ exteriors de l’ època, va donar el primer pas per a la integració dels estats europeu, proposant  que el carbó i l’ acer d’Alemània i  França tinguessin una administració conjunta. Aquest és un dia que demostra la importància que tenen aquests dos països a  la unió i per tant convindria no oblidar-ho quan parlem d’Europa.  Aquesta setmana, just després de conèixer els resultats electorals a França i Grècia, hi ha qui ha començat a fer prediccions, assegurant que hi haurà  canvis en la politica europea. A banda de la diferència que suposa que França estigui,  en tots el sentits, en el centre de la Unió i Grècia en la perifèria, no en sembla massa encertat ni clar el pronòstic. Si el nou mapa electoral grec, és el resultat de la maldestra Unió Europea, imposant mesures  dràstiques i draconianes, les eleccions franceses són també la mostra del  “xovinisme” patriòtic francés a qui no agrada l’excessiu seguidisme a Alemània. Si bé sembla raonable preveure que el President Hollande, moderarà i farà més suaus, algunes de les mesures d’ austeritat aprovades, això de cap manera suposarà cap canvi radical amb el que ja estava decidit fer. Es cert que el President de França vol estimular la reactivació  de l’economia  aprofitant les inversions estatals, però també ho és, que no hi ha massa marge maniobra per a fer-ho possible. Per tant, el nucli dur de la política d’austeritat encetada per la Unió serà confirmada en allò que es fonamental amb  molt poques  matisacions i  per tant l’ empobriment dins els  estats de  la perifèria europea continuarà.